dissabte, 11 de gener del 2014

L’encantador de serps

S’ha de reconèixer que l’alcalde és un encantador de serps. A finals de 2011, l’Associació de Propietaris “Canyoles” es va dirigir a l’Ajuntament sol·licitant que es resolgueren diversos convenis d’urbanització. Hom demanava la caducitat —amb la consegüent desqualificació dels sòls— dels PAI “Canyoles” i “Riu Albaida”, i la Unitat d’Execució nº 1 “Camí la Bola”. Els firmants de l’escrit argumentaven el següent: «És notori i conegut que aquests programes es troben en una situació de paralització total pel que fa a la seua tramitació administrativa i a la seua execució material, sense que aquesta última ni tan sols s’haja iniciat en cap dels tres sectors». Davant la insistència dels portaveus de l’esmentada associació —i davant l’amenaça, tot s’ha de dir, de ser demandat judicialment—, l’alcalde s’avingué a celebrar una reunió amb els propietaris perjudicats per la paralització dels PAI. Segons m’ha contat un amic present a la reunió, que es va celebrar a la Casa de la Ciutat, el primer edil exercí un control escènic absolut.

Els representants dels propietaris hi acudiren amb la intenció de recordar a les autoritats municipals que, d’acord amb la normativa urbanística, els terminis de caducitat són molt clars: «Els programes preveuran l’inici de la seua execució material dins del seu primer any de vigència i la conclusió de la urbanització abans de cinc anys des del seu inici.» Els PAI estarien en una situació jurídica de derogació automàtica d’acord amb la natura de la caducitat, que opera sense necessitat de declaració expressa. ¿Per quin motiu reivindiquen, els propietaris dels terrenys afectats, la caducitat dels PAI? Perquè la situació d’indefinició està danyant greument els seus interessos: entrebanca les transaccions sobre els terrenys i el seu aprofitament agrícola, en impedir destinar el sòl a una finalitat concreta, atesa l’afectació de les parcel·les a projectes abandonats pels seus promotors. En conseqüència, grans extensions de terrenys situats al nord de la ciutat han esdevingut erms, descampats sense cap mena de control.

La principal queixa dels perjudicats és, però, de caire fiscal. El manteniment d’una qualificació urbana fictícia sotmet els propietaris a tributacions confiscadores. Han de pagar uns imposts (IBI, Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys, IRPF) elevadíssims, ja que el càlcul d’aquests recolza sobre el valor cadastral fals atribuït als immobles, inferior al valor de mercat. La càrrega tributària abusiva impedeix la venda de les parcel·les i la seua transmissió per qualsevol títol. La situació és particularment anguniosa per als petits propietaris, perquè han de pagar quantitats que estan fora de les seues possibilitats. L’actuació de l’alcalde fou de manual —el diable vell sap més per experiència que per consell—: retirà la paraula al portaveu dels afectats i propicià que els petits llauradors, gents de molta edat, gemegaren en veu alta. «Alfonso, trau-nos del destret», plorava una àvia. «Alfonso, tingues mirament», ploriquejava un llaurador. I l’edil, amb un somrís d’orella a orella, va dir: «Tot està solucionat».

¿Solucionat? ¡Ni pensar-ho! Rus s’ha limitat a rebaixar l’IBI un 40%. Això sí, ha aconseguit que part dels afectats abandonen la plataforma reivindicativa. Divideix i venceràs. ¡Jugada d’encantador de serps! Però la jugada li ha sortit a mitges; els altres propietaris han decidit de demanar judicialment la caducitat dels convenis d’urbanització, la qualificació anterior de les seues parcel·les, terrenys no urbanitzables, i el pagament d’indemnitzacions per part dels agents urbanitzadors que han incomplert llurs obligacions, causant danys a tercers. El flautista no ha pogut hipnotitzar tothom. Aquesta setmana, ha tornat a traure, però, l’ocarina. Referint-se al projecte de llei sobre l’avortament, l'alcalde ha dit: Esto ha de ser un tema en el que la gente pueda elegir y las mujeres tienen derecho a opinar. S’admeten apostes. L’actual projecte de llei acabarà experimentant alguna petita rebaixa. Els polítics del PP podran traure pit dient que han atès les demandes ciutadanes. En fi, açò és un tema distint. Ja en parlarem altre dia.
 
(publicat a Levante-EMV, l’11/01/2014)