dimecres, 13 de juny del 2012

Els de dalt i els de baix



Sociòlegs i filòsofs (des de Max Weber i Karl Marx fins a l’actualitat) han descrit de manera primmirada la dinàmica de la societat, la seua estratificació, el sistema de classes... A hores d’ara, però, aquestes descripcions s’han simplificat molt; es parla sovint de només dos grups socials: la gent de dalt, una minoria, i la gent de baix, la immensa majoria. S’ha d’anar amb precaució amb aquestes taxonomies, que sovint emmascararen la veritable natura de moviments com ara el 15M. (Cada vegada sembla més clar que aquest moviment és, en realitat, una maniobra encoberta del neoliberalisme per a desbancar del poder l’esquerra socialdemòcrata.) De tota manera, aquesta divisió simplista de la societat és útil per a explicar l’eterna lluita de classes, perquè és fàcilment intel·ligible per la gent corrent —entre la qual hi ha molta incultura política. ¿Com funciona açò dels dos grans estrats socials? La part alta dels de baix —la denominada classe mitjana— nodreix les elits en èpoques de bonança; el grup de baix engreixa moltíssim en època de crisi. En qualsevol cas, els de dalt sempre són un grup reduït de privilegiats.

2 comentaris:

Clidice ha dit...

Els de dalt, sempre. Els de baix ... Hauríem de decidir, primer, si creiem en la democràcia i veure, després, quina legitimitat democràtica tenen, per exemple, els del 15-M, més enllà que ens caiguin bé i que ara, a la publicitat, s'utilitzi la seva imatge per vendre. Potser deixar de pensar en eslògans i titulars? M'agradaria veure més reflexió com la teva al respecte, però només veig gent a favor i en contra, sense massa més què.

Ximo ha dit...

Clidice, des que va sorgir aquest moviment, jo també m’he fet les mateixes preguntes que tu. Evidentment, el 15M arrossega gent de bona voluntat, però jo sempre hi he trobat alguna cosa tèrbola que, en un principi, no sabia com definir... Acabe de posar a l’entrada uns enllaços que potser aporten dades per a conèixer millor el fenomen. En qualsevol cas, només un moviment de dimensions estratosfèriques —pràcticament prerevolucionari— hauria tingut legitimitat democràtica per a exigir canvis. Però no és el cas del 15M. De fet, els resultats de les dues darreres cites electorals demostren que va tenir escassa incidència en el percentatge d’abstenció. Va ajudar, això sí, a dispersar el presumible vot a l’esquerra i va afavorir el triomf del PP, que obtingué a les legislatives pràcticament els mateixos vots que en 2008. Altre fenomen curiós és la nul·la sensibilitat del 15M per les nostres aspiracions nacionals. En realitat, aquests moviments que es reclamen portaveus de la majoria sense haver passat per les urnes són un perill.