dissabte, 20 de febrer de 2010

El matalàs punxat

Periòdicament, els organismes encarregats d’analitzar la conjuntura econòmica publiquen les dades relatives a la crisi. Si ens fixem en aspectes com ara la inactivitat empresarial, la morositat o l’atur, les dades no poden ser més demolidores; la situació afecta més greument el País Valencià que altres comunitats autònomes. I per aquella propietat que ens ensenyaven de menuts a classe de Matemàtiques —la propietat transitiva de les relacions entre conjunts—, la Costera i Xàtiva porten mesos ocupant els llocs capdavanters a tots els índexs de recessió. Què ha passat? Un obrer m’ho explicava l’altre dia de manera ben entenedora: «En un país en què anaven desapareixent a poc a poc sectors com el tèxtil o la fusta, la rajola havia esdevingut el matalàs d’amortiment.» A pocs se’ls acudia de promoure activitats econòmiques amb un futur més prometedor i sostenible. No pagava la pena! La construcció —una bombolla, com ara s’ha vist— oferia un descans acollidor i tou per al cul de tota mena de polítics i especuladors. Molts diners a guanyar en poc de temps!

«Ara —seguia reflexionant l’obrer—, com que de sobte se’ns ha punxat el matalàs, hem de reposar la panera en el dur paviment.» Els qui més han notat la caiguda del llit han estat —no podia ser d’altra manera— els assalariats, els autònoms i els petits empresaris. «La riquesa adquirida aviat s’esvaeix aviat; l’adquirida a poc a poc, creix», resa la dita popular. Amb la fallida del sector immobiliari, tota la plètora d’aprofitats en cerca de diners fàcils ha vist minvar els seus cabals; els treballadors, en canvi, han vist evaporar-se els seus llocs de treball. Com que cap geperut no es veu la gepa, els polítics que ens governen repeteixen com una lletania: «La culpa, Zapatero!» Sense anar massa lluny, despús-ahir, l’alcalde soltà un míting davant un grup d’alumnes de Batxillerat. Primer els detallà les meravelles del seu govern municipal. Tot seguit, explicà com van de mal les coses amb el govern de Zapatero. I finalment, amollà: «Quan guanye les pròximes eleccions, Rajoy ho solucionarà tot!» (no consta que els pares dels menors hagueren autoritzat aquesta sessió d’adoctrinament).

Tanmateix, el famós matalàs punxat l’havien fabricat —almenys ací, a València i a Xàtiva— els governs autonòmic i local dels senyors Camps i Rus. S’ha de ser molt desmemoriat per a no recordar l’activitat frenètica que han protagonitzat a la nostra ciutat, durant els últims temps, la construcció i el sector immobiliari. I s’ha de tenir molta barra per a oblidar els abusos urbanístics que s’han covat a recer d’unes normes denunciades fins i tot davant la Unió Europea, abusos que han degenerat en múltiples detencions d’edils i en l’assassinat d’un alcalde (i cada dia floreixen nous casos de corrupció a les pàgines dels diaris). Home, alguna responsabilitat tindran, en la crisi de l’economia valenciana, el govern autonòmic i la seua política de focs d’artifici. I sembla que Camps i companyia s’han quedat sense matalàs de recanvi; no tenen un euro per a inversió pública, perquè se l’han gastat en allò que vostès i jo sabem perfectament. Trobe, en definitiva, que els populars valencians tenen una bona dosi de fariseisme; mentre permeten que la nostra siga la comunitat més endeutada de tot l’Estat, els seus caps de Madrid exigeixen a Zapatero la disminució del dèficit públic. Quina tropa!

(publicat a Levante-EMV, el 20/02/2010)