dissabte, 6 de febrer de 2010

El jorn de Sant Valentí, ja floreix el romaní

Ja s’acosta Sant Valentí. S’ha dit que la diada prové de les antigues Lupercals romanes, o de ritus dedicats a algun geni relacionat amb el retorn del bon temps, el revifament de la vegetació i el rejoveniment del Sol. Pel mes de febrer, inicien la florida els arbres i vegetals més primerencs: l’ametller, l’avellaner, les violetes... Els costums galants que conviden a l’aparellament i al festeig, generals en molts indrets pels volts d’aquesta època, semblen confirmar aquell origen màgic i religiós; recorden vagament pràctiques encaminades a provocar el renaixement de la vegetació, la multiplicació dels ramats i la fecundació o fertilitat de les parelles. A casa nostra, Sant Valentí no és, en realitat, la festa dels enamorats —que els valencians sempre havíem celebrat el dia de Sant Donís, amb la mocadorà—, però els grans magatzems i la globalització han acabat imposant els seus interessos consumistes.

Amb tot, aquesta festivitat no és aliena a la nostra tradició. En diferents indrets, les fadrines anaven a visitar les imatges de Sant Valentí i li resaven oracions per tal que els fes trobar un bon marit. També hi acudien les dones que no vivien amb prou harmonia matrimonial, a fi que els portés la pau a la llar familiar. Existia també la creença que, aquest dia, es casen els ocells. Era pecat, per tant, sortir a caçar ocellets i menjar carn de ploma la diada de Sant Valentí. Hom creia que es perdien els ocells —s’havia d’acabar, especialment, tota espècie de moixonets—; si eren caçats, no podien casar-se i, en conseqüència, no tenien cries. A fi de festejar el casament, els caçadors d’ocellets tenien per patró sant Valentí. La idea d’aquesta setmana, per tant, li la brindem al conseller Castellanos: la finca de la seua esposa, que alberga un parany, podria estar presidida per la imatge de Sant Valentí.

Finalment, no se sap per quina raó, sant Valentí també era patró dels enredaires, els estafadors, els malpagadors i els trampistes. A Barcelona, els enredaires que desitjaven la protecció de Sant Valentí anaven a missa, cada diumenge, a la capella del Palau. A la sortida, s’aplegaven a la placeta de la Verònica i feien una escola de murrieria en què s’ensenyaven trampes i ardits els uns als altres. Es feren populars uns goigs, tan humorístics com irreverents, que ponderaven amb grans ditirambes les gràcies de Sant Valentí com a patró dels estafadors, malpagadors i trampistes —es veu que el sant estenia el seu mantell protector sobre tota mena de confrares—.

Sant Valentí! El patró dels pardals i dels enredaires ha reblanit finalment el cor del nostre alcalde. «El jorn de Sant Valentí, tota garsa puja al pi», diu el refrany. I en efecte, les garses mecàniques han decidit de pujar al tossal del Puig. Des d’ahir mateix, uns helicòpters estan pujant materials de construcció a l’ermita. El regidor Parra ha anunciat una primera inversió de 120.000 euros per a la primera fase de les obres de rehabilitació. I sembla que es destinaran 120.000 més per a una segona actuació. Vítol i vítol al nostre patró Sant Valentí! Sembla que l’alcalde, quan ja s’acosta la diada de l’amor i l’amistat, ha decidit de fer allò que calia. Mai no és tard que arriba. Finalment, s’acomplirà la dita: «El jorn de Sant Valentí, ja floreix el romaní.»

(publicat a Levante-EMV, el 06/02/10)