dissabte, 9 d’agost de 2008

08 / 08 / 08

«La data d’ahir, l’haurien d’haver eliminat del calendari», xiuxiueja Radaurí amb deix de melangia. «Sembles malhumorat», observa Rocabuix. «Estic malhumorat», ratifica Radaurí. «Doncs els xinesos estaven exultants —intervé Eiximona—. Han fet coincidir expressament la inauguració dels Jocs Olímpics amb aqueixa data». Radaurí calla i un rictus taciturn es dibuixa al seu rostre. Rocabuix pren de nou la paraula: «Segons han dit les notícies, una enormitat de parelles xineses celebrà ahir les seues noces». Radaurí posa cara de pomes agres i brama: «Efectivament! I amb aquesta barreja de superstició numèrica, celebració nacional, orgia capitalista i exaltació del matrimoni burgès, la pàtria comunista ha aconseguit d’amargar-me el cap de setmana». Rocabuix intenta calmar el seu amic: «No patisques. El vuit del vuit del dos mil vuitanta-vuit, ja no tornaràs a passar pel mateix tràngol». Hi ha uns instants de silenci que no auguren res de bo. «Estàs recordant-me l’edat que tinc, liró? —udola Radaurí dirigint-se cap a la sortida—. Vols que et done un puntelló al nou del nou del dos mil nou-cents noranta-nou?».