dilluns, 23 de juny de 2008

Exaltació

«Aquests dies, la unidad de destino en lo universal es materialitza en forma de pallasso (ofenent, de pas, aquest honorable ofici circense) o de guàrdia civil, bigotut i amb tricorni, o de torero... Apareixen a la pantalla individus grollers amb aspecte d’embriacs que saluden (l’amiga, la mare o ves a saber qui) mentre parlen pel mòbil. ¿No hauria de constituir un ultratge al sagrat emblema de la nació l’ús infame que fan de la seua bandera (com a capa, com a capot o com a manil) aquests energúmens? Què en pensaran els summes pontífexs del nacionalisme espanyol? I què em dius dels numerets de Manolo el del Bombo? No, definitivament no puc suportar l’actual alteració hormonal de l’Espanya eterna», proclama de forma emfàtica Rocabuix, esgrimint el comandament a distància. «Si t’exaltes molt, et pujarà la tensió i encara tindrem un disgust. No hauries d’estar tanta estona davant del televisor», mormola Eiximona.