Durant els dos anteriors períodes municipals i els mesos transcorreguts del vigent, l'equip de govern local ha desplegat una programació cultural ben estimable en àmbits diversos: artístic, literari... Podem recordar les magnífiques exposicions antològiques dedicades a Artur Heras, Andreu Alfaro, Rafael Armengol i Manuel Boix, l'exhibició de la col·lecció d'art de Raimon i Annalisa, l'exposició de Joan Ramos, els actes del mil·lenari d'El collar de la coloma... Encara podem veure a la Casa de l'Ensenyança Museari Queer Art i i una selecció d'obres d'Armengol. D'altra banda, la Fira d'Agost sempre brinda l'ocasió de gaudir de l'art. Mentre escric aquestes línies, continuen exhibint-se a la Casa de Cultura les obres seleccionades per al Premi Nacional de Pintura Juan Francés, la Mostra de Pintors i Escultors de Xàtiva i el Saló Local de Fotografia Ciutat de Xàtiva. Com sol ser habitual, al Premi Nacional de Pintura hi ha hagut participació de moltes obres informalistes, bé que la pintura guanyadora, Las moscas también muerden, d'Álex Gambín, és figurativa. Treinta y un segundos, d'Estefanía Serrano, ha obtingut menció d'honor.
A la Mostra de Pintors i Escultors, la presència d'obra figurativa és major. Hi destaquen algunes peces interessants d'autors locals coneguts. Em vénen al cap els noms de José Ramón Blesa, Toni Espinar, Javier Soro, Josué Perales, Pepe Mallea —traspassat fa ben poc—, Miguel Soro, Pepe Castells, Rafaela Prats, Lola Torres, Fina Caldes, Miquel Mollà, Inma Abarca... El visitant de la Casa de Cultura també pot contemplar les obres seleccionades, en diferents apartats (color, blanc i negre, fira...), del Saló Local de Fotografia. Han estat premiats Eduard Francés Sanchis, Vicent Marchirant, Eduard Francés Fuster, Quique Climent, Josep Ricard Soler... Altre element relacionat amb la creació plàstica és el cartell de la fira. Existeix una tradició —poques vegades interrompuda— d'encarregar-ne la creació a artistes de renom (pintors, dibuixants, il·lustradors, dissenyadors gràfics...). Gràcies a això, l'Ajuntament atresora una bona col·leció de cartells de Renau, Vernia, Heras, Boix, Antoni Miró, Adrià Pina, Michavila, Genovés, Armengol, Xavi Sellés, Luis Matèu, Vicent Tormo, Patricia Albiol, Paco Roca, Malota, Patricia Bolinches...
En març de 1995, els responsables municipals es posaren en contacte amb Andreu Alfaro, per a oferir-li el disseny del cartell. Alfaro acceptà l’encàrrec. Vingueren, però, eleccions municipals, les guanyà el PP i el pòster acabà firmat per Vicente Lorenzo, un cartellista vinculat al món faller. Va córrer la veu que el nou equip de govern havia vetat l'escultor. La realitat era més simple. Alfaro no volia col·laborar amb un ajuntament del PP i havia regalat l’esbós, que ja tenia fet, al seu amic Joan Juan Barberà. I açò ens remet a l'estrany Llibre de la Fira d'enguany. L'article firmat per Vicent Molins conté dues inexactituds. Diu que «En 1995 l'escultor Andreu Alfaro era el triat per a fer el cartell de la Fira. Una decisió política ho va evitar». ¡No! Sabem que ho va evitar el mateix Andreu Alfaro. Tampoc no és correcta la reproducció de l'esbós que il·lustra el text de Molins. Quan es presentà el cartell en Sant Domènec, el passat mes de juny, es podien veure junts l'esbós i la reinterpretació feta per Andrés Alfaro Hofmann, fill de l'artista.
No millora gens el dibuix del pare; el rostre central, que evocava les antigues màscares gregues, ha esdevingut un gargot mancat de gràcia. Llevat de la llegenda «fira d'agost 1995», escrita a mà, el pare no tenia decidida la tipografia completa. Potser pensava utilitzar alguna font sans serif per als altres textos (futura, helvètica, òptima), és a dir, combinar tipografia d'impremta amb text autògraf. Però tornem al llibre. Causa estranyesa l'antítesi que amaga: un bon contingut dins un continent banal. El contingut prescindeix de l'habitual historiografia local i se centra en els vessants artístics de la Fira: la música, el teatre, el concurs de pintura, el disseny gràfic dels cartells —tipografia, fonts, estils... (Inclús Pablo Camarasa aborda al seu text la influència de la Bauhaus en algunes propostes cartellístiques.) Tanmateix, el llibre físic, imprès a Lleó, té una maquetació manifestament millorable i manca de disseny. Conté, això sí, bons articles amb algunes firmes molt conegudes i altres inèdites. ¡Volum sense art per a reflexionar sobre l'art!
(publicat a Levante-EMV, el 24/08/2024)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada