Perdre bous i esquelles

Els qui ens dediquem a escriure articles d'opinió ens equivoquem sovint quan practiquem arts endevinatòries, o fem de pronosticaires. Jo mateix he errat més d'una vegada. Pel que fa a les eleccions autonòmiques i municipals del passat dia 28, havia escrit algunes columnes publicades en aquestes planes, una d'elles titulada "Racionalitat i política", en què vaticinava el que podia passar a la Generalitat si Unides Podem no superava la barrera del 5% del vot vàlid emès. També pronosticava el resultat de les eleccions a Xàtiva. Voldria haver malencertat, però els meus vaticinis s'han acomplert en gran mesura. En allò tocant a la nostra ciutat, tot el mèrit no és meu; em basava en dades d'una enquesta feta per alumnes i professors del Departament de Geografia i Història de l'IES Josep de Ribera. El sondeig ho "clavà"; preveia la pèrdua de tres regidors del bloc d'esquerra, el possible fracàs de Compromís i l'entrada de Vox al consistori. A pesar de tot, l'esquerra podrà governar en coalició. Però PSOE i Xàtiva Unida estan obligats a entendre's, a llimar diferècies. Tràngol difícil, perquè XU ha fet una oposició molt dura durant el període municipal que acaba.

Uns i altres haurien de fer autocrítica. Jo he trobat el govern socialista una mica descafeïnat. Ha deixat massa coses per a última hora. Tampoc no han funcionat com cal tots els serveis bàsics que s'esperen d'un ajuntament: xarxa d'aigua, vigilància d'edificis en mal estat, agençament dels espais públics (neteja, pavimentat), ordenació de la mobilitat... Si allò més elemental falla... La tasca opositora des de la banda esquerra ha tingut un resultat peculiar; ha desgastat el PSOE, però no ha proporcionat cap benefici electoral a Xàtiva Unida. En fi, com les urnes ja han dictat el seu veredicte, fer recompte dels oblits i les mancances del govern sortint pot ser útil de cara a l'elaboració del nou full de ruta per als pròxims quatre anys. Cal no repetir errors. El nou govern local no tindrà el vent a favor; no podrà esperar moltes ajudes de la Generalitat, en mans de PP i Vox. Els projectes ja iniciats, com ara l'ampliació del pavelló esportiu Francesc Ballester o la construcció del nou centre d'educació especial Pla de la Mesquita, seran enllestits, lògicament.

¿Però quina serà la sort d'allò que no ha arrencat o encara està en les fases prèvies a l'execució? La llista és extensa: el nou palau de justícia, el centre de salut Cecília Sanz (que crearà friccions entre els socis de l'equip de govern), la reforma i l'ampliació de l'hospital Lluís Alcanyís, el pla d'adquisició i reforma d'habitatges del nucli històric destinats a joves, que impulsà Amics de la Costera, el Centre Raimon d'Activitats Culturals... Mmm. Gran part del finançament del CRAC, posem per cas, hauria de provenir de la Generalitat, però és coneguda la malvolença del PP vers el cantautor xativí. Les deficiències de la gestió municipal que acaba ja són aigua passada. Ara toca mirar cap al futur. De moment, el bloc d'esquerres s'ha salvat d'un pèl. Com ja s'ha dit adés, PSOE i XU, que representen la voluntat majoritària de l'electorat xativí, han de pactar. No els queda altra. I convindria que gestionaren les seues divergències amb discreció. Així i tot, la vida del nou equip de coalició estarà plena de dificultats. Amb un electorat dividit i polaritzat, ni una governança excel·lent garanteix res. Malgrat la bona gestió, es poden perdre bous i esquelles.

Li ha passat al Botànic i li pot passar al govern central. El de la Generalitat, amb els seus errors i els seus encerts, presentava un balanç global positiu. Gestionà la crisi sanitària millor que altres governs autonòmics. A País Valencià augmenten l'ocupació i la inversió empresarial. No s'hi albira perill de recessió. El creixement del PIB és millor del que s'esperava. Minva gradualment el preu de l'energia. La inflació també baixa a poc a poc. És evident que l'esquerra ha actuat altrament que la dreta durant la crisi de 2008. ¡Tant li fa! La guerra cultural, els mites i el desori en l'esquerra alternativa espanyola s'han imposat als programes, amb uns efectes letals per al Botànic. (El PP li ha fet la campanya debades a Bildu, que ha obtingut fruits excel·lents.) «El dia 28, tindrem ocasió de constatar, al marge de quin siga el resultat electoral, com són de grans les dosis d'irracionalitat de l'electorat», vaig escriure en la columna esmentada al principi. A pilota passada, tothom s'atreveix a dir-hi la seua, però alguns sospitàvem el que anava a passar.

(publicat a Levante-EMV, el 03/06/2023)