divendres, 3 de febrer del 2023

Paperot per al Tribunal Suprem

El magistrat del TS Pablo Llarena ja té la resposta als seus dubtes sobre els motius de Bèlgica per a denegar l'euroordre contra l'exconseller Lluís Puig; dimarts, el jutge va conèixer la resolució sobre les qüestions prejudicials que havia plantejat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. La sentència, que també afecta el futur de Puigdemont, és desfavorable per al magistrat, que ara es debat en un dilema: reactivar o no reactivar les euroordres de detenció dels exiliats. Per altra banda, ha d'esperar altra resolució del Tribunal General de la Unió Europea que decidisca si Puigdemont, Comín i Ponsatí mantenen o no la seua immunitat com a europarlamentaris. Si la sentència els és adversa, encara podran recórrer al TJUE en segona instància. L'assumpte, per tant, va per a llarg. El titulars d'alguns diaris, «Puigdemont més a prop de ser lliurat a Espanya», pecaven d'un enorme optimisme. El tribunal europeu afirma que els jutges d'execució no poden qüestionar sense més la competència del jutge emissor d'una ordre europea de detenció. És ben lògic; el TJUE no vol posar en qüestió la cooperació judicial europea. Però diu que hi ha excepcions.

Tals excepcions van desgranant-se en les respostes a les set preguntes de Llarena. La sentència és, per tant, molt desfavorable per a la cúpula judicial espanyola. «Si les circumstàncies no han canviat, una autoritat judicial emissora no pot emetre una nova euroordre contra una persona quan una autoritat judicial d’execució haja denegat una anterior dictada contra la mateixa persona», és una de les coses que diu el TJUE. El TS analitza si han canviat les circumstàncies (a causa de la modificació del Codi Penal espanyol), però el tribunal europeu adverteix que no es pot abusar del sistema de l’euroordre (si els canvis de circumstàncies no modifiquen els fets). Diu a Bèlgica que va actuar d’acord amb el dret de la Unió quan va rebutjar l’euroordre contra Lluís Puig, és a dir, que la denegació d'extradició no era contrària a dret. El colp més dur per al magistrat Llarena fa referència al Grup de Treball de Detencions Arbitràries de Nacions Unides. El tribunal europeu deixa clar que un dictamen del GTDA forma part de tots els elements que pot considerar l'autoritat d'execució d'una euroordre. Es contesta així un dels dubtes de Llarena.

El GTDA havia dit que la justícia espanyola havia vulnerat alguns drets fonamentals dels presos —el dret al jutge ordinari predeterminat per la llei, per exemple— i n’exigia l’alliberament immediat. El tribunal europeu li diu a l'autoritat belga que podia comprovar si el Tribunal Suprem espanyol era el competent per a jutjar Lluís Puig. (De fet, el text de la sentència qüestiona vàries vegades la competència del TS per a jutjar el cas dels independentistes.) El dictamen del grup de l'ONU només és vàlid per a acreditar vulneració de drets si es refereix a un cas concret, però pot tenir-se en compte, entre altres elements, a l'efecte d'apreciar si existeixen deficiències sistèmiques o generalitzades en el funcionament del sistema judicial [espanyol, en aquest cas] o deficiències que afecten la tutela judicial d'«un grup objectivament identificable de persones» al qual pertanga la persona contra qui s'emet l'euroordre. El tribunal europeu utilitza l'eufemisme «grup objectivament identificable de persones» per a referir-se a una minoria —nacional, en aquest cas. ¿S'entén ja que el magistrat Llarena s'ha de pensar molt bé això d'emetre noves euroordres?

De fet, té redactada la interlocutòria que anava a acompanyar una nova ordre de detenció contra els polítics exiliats —fugats, segons ell. El text, que provoca estupefacció, no té cap ni peus. Arremet contra el govern de Sánchez, critica la supressió del delicte de sedició, desqualifica la iniciativa legislativa aprovada en seu parlamentària, posant en qüestió tant la part dispositiva com l'exposició de motius... Un jutge manté intacte el seu dret d'expressió, però no pot posar per escrit les seues opinions ideològiques en una resolució; segons la Llei Orgànica del Poder Judicial, comet una falta disciplinària greu. Però anem a la part dispositiva del text, que acusa Puigdemont de desobediència i malversació agreujada i demana les penes màximes, que poden arribar a dotze anys de presó i vint d'inhabilitació. Deixa en paper mullat la reforma del delicte de malversació. Considera lucre —benefici particular— destinar partides pressupostàries a iniciatives amb suport parlamentari, com el referèndum de l'1-O. Si aquest criteri prosperés, els articles 432 bis i 433 del Codi Penal quedarien buits de contingut; tota malversació tindria ànim de lucre.

Llarena actua de manera desproporcionada per motivacions merament ideològiques, que mai no deuen influir en un jutge quan exerceix la funció jurisdiccional. La sentència del TJUE sembla haver-li desmuntat, però, la parada. En un primer moment, tots els mitjans de la dreta estaven exultants. Amb el pas dels dies, però, s'ha fet un gran silenci. La sentència estableix que sols pot considerar-se competent un tribunal preestablert per llei. La competència atribuïda per costum o presumpció ja no és acceptable en el sistema judicial d'un estat membre de la Unió Europea. Per tant, el TS no era competent en el cas dels polítics independentistes. La sentència del TJUE influirà potser en la futura decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que ha de revisar les condemnes dictades contra els presos polítics. A la sala segona del TS espanyol se li planteja un paperot; el recent canvi del Codi Penal també l'obliga a revisar les condemnes. ¿Es declararà en rebel·lia contra la sentència europea? En qualsevol cas, a Junqueras i els altres afectats ja ningú no els podrà llevar els anys de presó que s'han xuplat injustament. Caldria, però, una reparació.