Des del minut u, a l'actual govern d'Espanya se li acumularen els problemes. Ara, en té un i de ben gros: la "llei del només sí és sí". Com que l'economia va prou bé, l'oposició, que necessita desgastar l'execitiu com siga, per a intentar derrotar-lo en les pròximes eleccions, va a utilitzar com a munició les dues reformes del Codi Penal. La llei de garantia de la llibertat sexual —dita col·loquialment del "només sí és sí"— és una bona llei. Uneix en un sol tipus penal dos que abans eren distints, l'abús sexual i l'agressió sexual, i col·loca al centre del delicte la manca de consentiment de la víctima, que ara ja no haurà de demostrar que es resssistí heroicament, com Maria Goretti. Això és un gran avanç. Lògicament, ha calgut reformular el ventall de penes. Però el govern no ha sabut explicar bé açò últim. En termes generals, hi ha dos enfocaments sobre el càstig dels delictes: el progessista, que rebutja el populisme punitiu, i és partidari de la proporcionalitat, i el reaccionari, sempre a favor de posar penes com més elevades millor, és a dir, a favor del dret molt punitiu. Que una llei penal siga molt dura no significa que siga millor.
Cal recordar que l'anterior delicte de violació estava castigat igual que l'homicidi. Això no té cap sentit. Tanmateix, demanar penes altíssimes, sobretot en calent i per part dels pròxims a la víctima, després d'haver-se comès el delicte, és inherent a la natura humana. Recordem que venim d'èpoques històriques en què el talió i el linxament eren acceptats. El progrés del Dret implica moltes coses: jutge imparcial, proporcionalitat de la pena, intent de rehabilitació del delinqüent... «Odia el delicte i compadeix-te del delinqüent», deia Concepción Arenal. El nou ventall de penes per a l'agressió sexual ha mantingut les màximes i ha rebaixat les mínimes. La dreta repeteix que Irene Montero fou advertida del que podia passar. No és cert. El projecte de llei passà pel Ministeri de Justícia, el Consell d'Estat, el Consell Fiscal... No és just culpar sols la ministra d'un possible error. Ningú no digué res —tampoc els 205 diputats que aprovaren la llei. Un informe del CGPJ advertí de possibles disminucions de penes si es reduïen els límits màxims, però no digué res dels mínims. A més, aquell informe es referia a un text anterior al projecte de llei.
En aquell text es proposava la rebaixa d'algunes penes màximes. Por exemple, es reduïa la pena màxima per violació: de 12 a 10 anys de presó (art.179). El Codi Penal vigent en aquell moment penava la violació amb un ventall de 6 a 12 anys. Aquell esborrany de l'avantprojecte, d'octubre de 2020, proposava deixar la pena en un ventall de 4 a 10 anys. Després de rebre l'alerta del CGPJ, Igualtat decidí no rebaixar-la al projecte de llei definitiu. Per tant, les penes ja imposades que entren dins el nou ventall de la "llei del només sí és sí" no haurien de rebaixar-se. També s'ha parlat de l'error de no introduir una transitòria que aclarís la qüestió, com s'ha fet sempre. Tanmateix, en la reforma del Codi Penal actual, el cos central del qual s'aprovà en 1995 i derogà l'anterior, de 1973, sí s'introduí una transitòria cinquena, no derogada, que diu açò: ...En las penas privativas de libertad no se considerará más favorable esta ley cuando la duración de la pena anterior impuesta al hecho con sus circunstancias sea también imponible con arreglo a esta reforma del Código. ¿Caldria aplicar-la? Jutges i juristes estan dividits sobre la qüestió.
La jurisprudència generada por aquella transitòria podria evitar les rebaixes de penes que estem veient. Però, atès el biaix de molts jutges, no es pot descartar que la llei s'estiga utilitzant com a eina de lawfare (guerra bruta judicial) en un moment especialment sensible; les eleccions estan a tocar. Dissortadament, el Tribunal Suprem de la sentència als independentistes tindrà l'última paraula. ¡Cos a terra! Està clar que el govern no va explicar bé que la llei no volia fer populisme punitiu. De fet, la norma està funcionant, com demostren els casos Dani Alves i Premios Feroz. En fi, ara s'anuncia una rectificació. ¿Quina? ¿Endurir les penes? ¡L'esquerra caurà per enèsima vegada al parany de la dreta! A més, la rectificació només servirà per al futur; les sentències anteriors podran continuar revisant-se en aplicació dels principis d'irretroactivitat de la llei penal i d'aplicació de la norma més favorable per al reu. ¡Un desastre! I no serà l'últim. El TS podria fer una interpretació sui generis de la substitució del delicte de sedició pel de desordres públics agreujats i de la reforma de la malversació de cabals públics. Les Corts legislen i els jutges...
Cal recordar que l'anterior delicte de violació estava castigat igual que l'homicidi. Això no té cap sentit. Tanmateix, demanar penes altíssimes, sobretot en calent i per part dels pròxims a la víctima, després d'haver-se comès el delicte, és inherent a la natura humana. Recordem que venim d'èpoques històriques en què el talió i el linxament eren acceptats. El progrés del Dret implica moltes coses: jutge imparcial, proporcionalitat de la pena, intent de rehabilitació del delinqüent... «Odia el delicte i compadeix-te del delinqüent», deia Concepción Arenal. El nou ventall de penes per a l'agressió sexual ha mantingut les màximes i ha rebaixat les mínimes. La dreta repeteix que Irene Montero fou advertida del que podia passar. No és cert. El projecte de llei passà pel Ministeri de Justícia, el Consell d'Estat, el Consell Fiscal... No és just culpar sols la ministra d'un possible error. Ningú no digué res —tampoc els 205 diputats que aprovaren la llei. Un informe del CGPJ advertí de possibles disminucions de penes si es reduïen els límits màxims, però no digué res dels mínims. A més, aquell informe es referia a un text anterior al projecte de llei.
En aquell text es proposava la rebaixa d'algunes penes màximes. Por exemple, es reduïa la pena màxima per violació: de 12 a 10 anys de presó (art.179). El Codi Penal vigent en aquell moment penava la violació amb un ventall de 6 a 12 anys. Aquell esborrany de l'avantprojecte, d'octubre de 2020, proposava deixar la pena en un ventall de 4 a 10 anys. Després de rebre l'alerta del CGPJ, Igualtat decidí no rebaixar-la al projecte de llei definitiu. Per tant, les penes ja imposades que entren dins el nou ventall de la "llei del només sí és sí" no haurien de rebaixar-se. També s'ha parlat de l'error de no introduir una transitòria que aclarís la qüestió, com s'ha fet sempre. Tanmateix, en la reforma del Codi Penal actual, el cos central del qual s'aprovà en 1995 i derogà l'anterior, de 1973, sí s'introduí una transitòria cinquena, no derogada, que diu açò: ...En las penas privativas de libertad no se considerará más favorable esta ley cuando la duración de la pena anterior impuesta al hecho con sus circunstancias sea también imponible con arreglo a esta reforma del Código. ¿Caldria aplicar-la? Jutges i juristes estan dividits sobre la qüestió.
La jurisprudència generada por aquella transitòria podria evitar les rebaixes de penes que estem veient. Però, atès el biaix de molts jutges, no es pot descartar que la llei s'estiga utilitzant com a eina de lawfare (guerra bruta judicial) en un moment especialment sensible; les eleccions estan a tocar. Dissortadament, el Tribunal Suprem de la sentència als independentistes tindrà l'última paraula. ¡Cos a terra! Està clar que el govern no va explicar bé que la llei no volia fer populisme punitiu. De fet, la norma està funcionant, com demostren els casos Dani Alves i Premios Feroz. En fi, ara s'anuncia una rectificació. ¿Quina? ¿Endurir les penes? ¡L'esquerra caurà per enèsima vegada al parany de la dreta! A més, la rectificació només servirà per al futur; les sentències anteriors podran continuar revisant-se en aplicació dels principis d'irretroactivitat de la llei penal i d'aplicació de la norma més favorable per al reu. ¡Un desastre! I no serà l'últim. El TS podria fer una interpretació sui generis de la substitució del delicte de sedició pel de desordres públics agreujats i de la reforma de la malversació de cabals públics. Les Corts legislen i els jutges...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada