Dissabte per la nit, vaig escoltar la llarga entrevista que li van fer a Pedro Sánchez. ¿Impressió? La seua estratègia de no entrar al drap pot resultar acceptable a primera vista. Mentre Díaz Ayuso i Pablo Casado es dediquen a lladrar la seua rancúnia per les cantonades, Pedro apareix com el líder moderat, assenyat, que no vol enviscar-se amb tàctiques com la del "tu més". Supose que aquesta manera de captenir-se estarà perfectament planificada amb els seus assessors. El ministre Illa actua igual. Es tracta de donar la imatge de caps serens, impàvids, que estan per damunt d'embrolles i avalots. Sabrem els resultats de l'estratègia quan les enquestes donen les dades de valoració dels diversos líders polítics. Però jo trobe alguns perills en aquesta forma de procedir. O pot ser que Sánchez tinga molta lletra menuda i sàpia coses que jo ignore. Dilluns, tornà a actuar de la mateixa manera, o més temerària si cap. Acudí a un corral alié, va posar davant d'una coreografia "coreana" —de Corea del Nord, vull dir— i suportà estoicament les mentides, els atacs i les falòrnies de Díaz Ayuso —que Madrid necessita un tracte especial, distint del que es dóna a les altres comunitats autònomes, la més delirant. Imagine que Pedro Sánchez vol donar una imatge institucional.
Amb la seua impassibilitat queden sense contestar, però, les mentides grans com catedrals que llancen els adversaris. Tampoc no es denuncia la gestió desastrosa del govern madrileny, que té plenes competències en matèria sanitària i estava totalment en contra d'allargar l'estat d'alarma. És més, sembla avalar-se la gestió de l'executiu madrileny, quan els caps socialistes diuen coses com aquestes: «La Comunitat de Madrid ha pres unes mesures correctes que donaran resultats positius.» ¿Correctes? Són molts, a les files socialistes, els qui estan perplexos amb l'actitud del seu cap. Creuen que se li està donant un respir a la presidenta de Madrid. És suposar massa que l'electorat sabrà discernir entre el tarannà assenyat d'uns i el forçat d'altres. Per altra banda, el govern central s'arrisca molt. Els madrilenys descontents poden pensar que el govern estatal s'ha fet solidari de la nefasta gestió sanitària duta a cap pel govern autonòmic. Per tant, si les coses van a pitjor —i aniran, perquè les mesures preses per Díaz Ayuso són classistes i ineficaces—, es tirarà també la culpa al PSOE. Iglesias i els seus no estan contents amb l'estratègia de Sánchez.
No sé. Jo sempre he pensat que tractar l'enemic amb guant de seda és un error; en creure que se li té por, la bèstia es creix. ¿Apaivagar-la? ¡Ha! Un sector del PSOE ha reclamat a Sánchez que aplique l'article 155 de la Constitució a la Comunitat de Madrid. No estaria mal. Però no serviria de molt. El de Sanitat és un ministeri buit de competències. Manca del personal necessari per a prendre el control de la sanitat madrilenya. Hauria de comptar amb l'estructura orgànica creada pels successius governs regionals del PP, que podria entorpir les decisions del govern estatal. També caldria intervenir la hisenda madrilenya, i destinar recursos per a millorar el sistema de salut: crear nous centres d'atenció primària, contractar més personal sanitari i més rastrejadors, adquirir material, fer més proves... Dubte que el PSOE vulga embarcar-se en aqueixa aventura. Li podria eixir el tret per la culata. En realitat, el govern central només pot brindar tres tipus de suport a una comunitat autònoma: econòmic —Madrid ja ha rebut 1.495 milions d'euros no reintegrables—, jurídic —el PP no vol saber res d'un nou estat d'alarma— i policial. "En conseqüència" —crossa molt utilitzada pel president—, el numeret de dilluns quedarà en això, en molts policies i militars que vigilen el compliment de l'aïllament peculiar imposat per Díaz Ayuso a la gent que habita les zones més deprimides de Madrid.
Finalment, hi ha un aspecte de l'entrevista de dissabte que em va cridar poderosament l'atenció. Segons Sánchez, tota la culpa de la judicialització del conflicte català la tenen els mateixos independentistes, per no complir la llei. ¿Els mateixos independentistes? ¿Per no complir la llei? El líder socialista deu desconèixer les resolucions dels tribunals europeus. Ell mateix no deu estar molt convençut que es cometés cap delicte de sedició, perquè ha anunciat un projecte de llei per a suavitzar-lo —molts juristes creuen que caldria suprimir-lo; en alguns països europeus ni existeix—, la qual cosa permetria deixar en llibertat els presos polítics i afavoriria els pactes amb ERC. ¡Quant de fingiment! En fi, l'escenografia en què es desenvolupà la roda de premsa conjunta de Sánchez i Díaz Ayuso, dilluns a migdia, després de la seua entrevista, fou gloriosa —com la vinyeta d'Ortifus que publicava l'endemà un diari valencià. En conseqüència, i com ja he dit més amunt, Sánchez deu tenir moltíssima lletra menuda. Pallús no crec que siga.
Finalment, hi ha un aspecte de l'entrevista de dissabte que em va cridar poderosament l'atenció. Segons Sánchez, tota la culpa de la judicialització del conflicte català la tenen els mateixos independentistes, per no complir la llei. ¿Els mateixos independentistes? ¿Per no complir la llei? El líder socialista deu desconèixer les resolucions dels tribunals europeus. Ell mateix no deu estar molt convençut que es cometés cap delicte de sedició, perquè ha anunciat un projecte de llei per a suavitzar-lo —molts juristes creuen que caldria suprimir-lo; en alguns països europeus ni existeix—, la qual cosa permetria deixar en llibertat els presos polítics i afavoriria els pactes amb ERC. ¡Quant de fingiment! En fi, l'escenografia en què es desenvolupà la roda de premsa conjunta de Sánchez i Díaz Ayuso, dilluns a migdia, després de la seua entrevista, fou gloriosa —com la vinyeta d'Ortifus que publicava l'endemà un diari valencià. En conseqüència, i com ja he dit més amunt, Sánchez deu tenir moltíssima lletra menuda. Pallús no crec que siga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada