dissabte, 19 d’agost de 2017

Desbandades i expulsions

Escric aquest article quinze dies abans de la seua publicació, perquè marxe de viatge. Supose que cap grup d'acció directa —com Arran o Endavant— m'esperarà a la meua destinació, per a pintar el parabrisa del vehicle en què em trasllade, o per a tallar-li les rodes. Cada any sol tenir la seua cançó de l'estiu. La d'enguany es titula turismefòbia. Barcelona, Mallorca, Donostia i, en menor mesura, València han estat l'escenari d'accions contra els turistes. All tourists are bastards, Turist, go home, Gaudí hates you, són algunes de les pintades que es veuen pels murs de les ciutats esmentades. La dreta i els mitjans de comunicació afins han vist el cel obert —ja tenen una kale borroca amb la qual poder acusar de violent el procés independentista català—, però la realitat és més simple: els veïns d'alguns barris de Barcelona o Mallorca estan farts de la desmesura turística i les seues seqüeles (encariment de lloguers, brutícia, enrenou, massificació als espais públics...). «Pareu de destrossar les nostres vides» és un eslògan que reflecteix prou bé la realitat dels excessos turístics en algunes contrades. El turisme està sortint de mare.

Com escric amb tanta antelació, no puc opinar sobre els canvis introduïts a la fira d'enguany, ni sobre l'acollida que les novetats tindran entre veïns, visitants i firers. Els dies de fira sempre s'han caracteritzat —especialment el 15 d'agost, festa de l'Assumpció— per la massificació de certs espais, l'enrenou i la brutícia. Ignore si això va a canviar. En tot cas, la nostra festa major serveix perquè ens fem idea del fenomen en què estan immersos els habitants d'alguns barris de Barcelona i Mallorca. Sols hem d'imaginar una fira xativina que dure sis mesos. Qualsevol de nosaltres intentaria fugir espaordit. Això no obstant, altres veus —en aquest cas, des dels sectors sobiranistes— acusen Arran i Endavant de fer-li el joc a l'espanyolisme en vespres del projectat referèndum de l'1 d'octubre. Sembla com si aquests grups acabaren de nàixer ahir. Tanmateix, ja eren coneguts des de fa temps. Endavant, posem per cas, adquirí notorietat en juny de 2016. Posà una imatge de la Geperudeta i la Moreneta fent-se un petò al cartell amb què anunciava la diada de l'orgull gai. Moltes persones encara recordaran com monsenyor Cañizares organitzà un acte de desgreuge.

Anteriorment, el 9 d'octubre de 2013, Arran la Costera havia fet pintades independentistes als murs de l'ermita de Sant Josep. Més tard, a primeries de 2014, el grup actuà de nou. En aquesta ocasió, realitzà als carrers de Xàtiva diverses pintades en què demanava el trasllat dels reclusos d'ETA a presons d'Euskadi. Els grafits despertaren, sobretot, les ires del PP local, cosa que donà més repercussió a l'acció del grup radical. En fi, les comparacions amb la kale borroca són surreals. Que jo sàpiga, els xics d'Arran i Endavant no han apallissat ningú. No crec que llancen ous i pintura a la reina de la fira i la seua cort. I ja posats, ignore si el Partit Animalista Contra el Maltracte Animal (PACMA) boicotejarà el concurs de tir i arrossegament. Però tornem a les accions contra la massificació turística. Ningú no hauria d'aprovar les escomeses a forans que ens visiten sense faltar a cap norma de decòrum. Si de cas, les protestes s'haurien de dirigir contra empreses hostaleres que fan l'agost amb una oferta de nul·la qualitat, baix cost i escàs retorn social, contra algunes immobiliàries i contra els nombrosos propietaris d'apartaments turístics il·legals.

L'activitat turística pot ser una mina d'or o una plaga bíblica. Amb turisme low cost, la factura que acaben pagant les ciutats i els ciutadans és altíssima. «¿Açò té alguna cosa a veure amb la fira de Xàtiva?», es preguntaran els lectors. Poc, supose. Per culpa del turisme massificat, molts ciutadans han d'abandonar els seus barris. La fira expulsa molts xativins. Però llur exili dura uns dies només. I transcorre en indrets pròxims: Bixquert, Cullera, Xeraco, Gandia... Tota la culpa d'aquesta desbandada no és de la fira. La proverbial calor xativina —real o psicològica— també invita a marxar. Jo, per exemple, estaré visitant indrets suïssos ben fresquets, com ara el Pilatus Kulm, el Weissenstein (un dels cims més elevats de la serralada del Jura), el Jungfrau, de 4158 metres d'alçada, que compta amb l'estació de ferrocarril més alta d'Europa, les cascades del Rin. I faré com fan quasi tots els turistes: buscar hotels i restaurants bons i assequibles, i gastar com menys diners millor —cosa difícil a Suïssa. ¿La fira? Ja me la contaran els meus amics.

(publicat a Levante-EMV, el 19/08/2017)