dimarts, 18 de juliol de 2017

La prova del nou

Si, com diuen diversos sondeigs, els independentistes i els unionistes de Catalunya estan pràcticament empatats (descomptades les persones que no saben o no contesten, el 45% dels catalans estaria a favor de la independència i el 45% en contra), resultaria que el sobiranisme és transversal. Això vol dir que deu haver independentistes en tots els grups de la societat catalana, entre els treballadors, els empresaris, els aturats, els estudiants, els pensionistes, els homes, les dones... Cal pensar, per pura lògica, que també deu haver-ne als cossos i les escales de la funció pública, en els serveis generals d'ajuntaments, diputacions i conselleries, entre els mossos d'esquadra, a la guàrdia urbana, al professorat, a la judicatura... Ja sabem que el referèndum del dia 1 d'octubre serà il·legal. L'Estat pot fer servir totes les eines al seu abast, tant legals com coercitives, per a tractar d'impedir-ne la celebració. El ventall és molt ample. És improbable que es dissolga l'autonomia o s'envie l'exèrcit a Catalunya. De cara a l'exterior, l'espectacle seria força vergonyós. Però ja han començat a utilitzar-se altres eines menys cridaneres —inclosa la guerra bruta.

Els membres del Govern, els diputats independentistes i els funcionaris que col·laboren en l'organització del referèndum patiran inhabilitació i la imposició de multes molt elevades. De fet, durant aquests últims dies, un diari ha publicat la declaració de béns de consellers, diputats i altres càrrecs de l'administració pública catalana. Garcia Albiol en féu burla: «Hi ha qui està disposat a perdre tot el patrimoni personal i familiar.» (Uns assenyalen la diana perquè altres vagen a per feina.) Seran perfectament "legals", però jo considere miserables aquestes mesures repressives, i més venint d'un govern central que se sosté en un partit rosegat per la corrupció. Que una quadrilla de corruptes considere prevaricador adquirir urnes amb diners públics deixa bocabadada la gent de trellat. Quant a la renovació del Govern, sembla que el president Carles Puigdemont ha triat els nous consellers entre persones que, ultra ser independentistes de pedra picada, tenen un patrimoni molt escàs. ¿Elegir consellers monjos, que hagen fet vot de pobresa, és la millor solució al problema? ¡No! Crec que la veritable solució és plantar cara col·lectivament.

Podem imaginar alguns escenaris perfectament factibles durant els pròxims setanta-cinc dies. La Generalitat compra urnes a Suïssa (el govern central ha amenaçat totes les empreses espanyoles que en subministren) i les emmagatzema en un lloc desconegut. Els rsponsables del Departament d'Interior tenen pensat de començar a repartir-les per tot Catalunya dies abans de celebrar-se la consulta, els suficients per a tenir-ho tot a punt. El Tribunal Constitucional declararà il·legal l'adquisició. Un escamot de la guàrdia civil acut a dependències de la Generalitat amb un manament judicial. Vol saber en quin lloc estan guardades les urnes, per a procedir a confiscar-les. ¿Hi haurà altre escamot de mossos d'esquadra disposat a traçar una ratlla al paviment i indicar als guàrdies civils que no la poden traspassar, amenaçant-los fins i tot amb l'ús de la força? ¿Els responsables policials de la Generalitat es negaran a identificar els mossos participants en l'operatiu? Una escena com aquesta seria la prova del nou. El govern espanyol la tem.

Més escenaris. S'aprova al Parlament la Llei del Referèndum. Els tribunals inhabiliten cautelarment tots els membres del Govern i tots els diputats que hagen votat a favor de la llei. Uns i altres fan cas omís de la resolució judicial i decideixen d'acudir a llurs despatxos oficials i al Parlament. ¿Hi haurà centenars de milers de ciutadans disposats a escortar-los i a voltar els edificis institucionals? ¿L'ANC i l'AMI ja tenen dissenyada l'estratègia que se seguirà arribat el cas? ¿Quines ordres obeiran els mossos, les de la Generalitat o les del govern central? ¿Hi haurà jutges i fiscals que es neguen a secundar les mesures repressives? ¿Què faran els directors dels centres acadèmics on s'hagen d'intal·lar els col·legis electorals? (Cal pensar que també deu haver independentistes a la carrera judicial i l'ensenyament públic.) ¿Sortiran al carrer milions de catalans per a defendre les seues institucions, els seus representants i els seus treballadors públics? En fi, si es planta cara a l'Estat, si es produeix un moviment colossal de desobediència, quedarà molt clar que la convocatòria del referèndum i les aspiracions d'independència van de debò. Altrament...