divendres, 30 de desembre de 2016

Pardals

A l’illa de Cos vivia un home anomenat Eumel, fill de Mèrope (una de les Plèiades, objecte de desig del caçador Orió, que les perseguia amb el seu gos abans de transformar-se tots ells en estrelles). Tenia dues filles i un fill, els tres plens de supèrbia. Les noies es deien Bisa i Meropis; el noi, Agró. Habitaven en una propietat apartada, dedicats al conreu de la terra, que els donava collites abundants; per això es limitaven a tributar culte a la Terra, menyspreant els altres déus. Si algú invitava les joves a una festa d’Atenea (la Minerva romana), el germà refusava en llur nom, al·legant que a ell no li agradaven les dones amb ulls d’òbila —els ulls d’Atenea eren com els d’una òbila—; si eren invitades a una festa en honor d’Hermes, deia que abominava dels déus lladres; i si es tractava d’Àrtemis (la Diana dels romans, deessa de la caça), responia que li disgustaven les dones que corren de nit. En una paraula, tot eren insults a les divinitats. Enutjats, Àrtemis, Hermes i Atenea decidiren de venjar-se, i un capvespre es presentaren tots tres a la casa dels joves. Atenea i Àrtemis havien pres la forma de donzella, i Hermes, la d’un pastor. Aquest invità el pare i el fill a un banquet que, va dir, els pastors donaven en honor d’Hermes, i els demanà que enviaren Bisa i Meropis al bosc d’Atenea i Àrtemis. En sentir aquest nom, Meropis prorrompí en insults, i tot seguit quedà transformada en òbila. Bisa es convertí en l’ocell de Leucòtea (gavina); Eumel, en corb; Agró, en corriol. Allò que no aclareix el mite és si, a partir d'aleshores, el corriol —el chorlito en castellà— i les seues germanes, la gavina i l'òbila, s'animaren a sovintejar les festes orgiàstiques. Potser, la nit de cap d'any, després de les dotze campanades, algú puga comprovar-ho.