dissabte, 24 de desembre de 2016

Nit de Nadal

Avui és 24 de desembre. Celebrarem, per tant, la nit de Nadal. Pocs saben, però, que també se celebra la diada de Sant Delfí, bisbe de Bordeus, que possiblement havia nascut a Pamplona. Sant Delfí participà al Concili de Saragossa de l'any 380 on es condemnà el priscil·lianisme. Els seguidors de Priscil·lià professaven unes idees estranyes: negaven la Trinitat —segons ells, les tres persones són simples atributs de l'essència divina—; afirmaven que el dimoni no ha estat creat per Déu —ha sorgit del caos i és el responsable dels fenòmens físics i meteorològics—; creien que els cossos estan sotmesos a la influència dels astres —cada part del nostre cos depèn d'un signe del zodíac—; sostenien que Jesucrist no fou un ésser real sinó una il·lusió creada per Déu; negaven la resurrecció de la carn; defenien que els illetrats i les dones podien accedir als ordes sagrats. La referència al zodíac em crida l'atenció; segons Joan Amades, els nostres avis i besavis estaven molt pendents del cel la nit de Nadal. A finals del segle XIX i durant bona part del XX, ningú no esperava el trineu de Pare Noel. Les persones miraven el cel per altres motius.

La gent s'esforçava per descobrir alguns estels —el Catarí, el Giner— els quals no veia més que amb els ulls de la bona fe i la credulitat que tant sol caracteritzar el poble pla. Hom associava un d'aquests estels amb el naixement de l'any. Creia que si algun Nadal l'estel deixava de sortir, l'any nou no podria començar i, per tant, el món s'acabaria. Els nostres avis també escrutaven la Via Làctia, coneguda a casa nostra com Carrera de Sant Jaume. Efectivament, des de les nostres terres, seguint la direcció de la Via Làctia, es podia arribar a Sant Jaume de Galícia, on es troba el sepulcre de l'apòstol. Tanmateix, nombrosos especialistes neguen l’estada de Sant Jaume a terres hispàniques —neguen, per tant, l’autenticitat de la relíquia compostel·lana. Les despulles que jauen al sepulcre de Compostel·la s'adjudiquen al bisbe Teodomir o, ves per on, a l’heretge Priscil·lià. ¡Quines coincidències! En realitat, aquesta dèria d'escrutar el firmament té les seues arrels en creences molt antigues. Els pobles gentils situaven el país dels morts, la terra de les ànimes, més enllà de l'extrem occidental del món aleshores conegut, el finis terrae.


Cada estel de la Via Làctia era, doncs, una animeta que es dirigia al país dels morts. En terres valencianes, la galàxia també era anomenada Camí del Rei Jaume; quan l'ànima del monarca va pujar al cel, els angelets, per tal de celebrar la seua arribada, li van tirar un doll d'estrelles, com si foren flors, que van deixar sembrat tot el camí que seguiren, el qual sempre més ha restat com encatifat de llumenetes, en record etern de les gestes del gran rei. Ja es veu que en totes aquestes llegendes sura la idea de trànsit, de pas entre allò que acaba i allò que comença. En realitat, l'actual diada de Nadal és una cristianització de les saturnalia, festes romanes que se celebraven durant el solstici d'hivern. Amades també conta un costum molt estès per les nostres terres. La xicalla formava colles i, proveïda de llaunes i altres estris que produïren soroll ben estrident i carregós, anava a fer com una mena d'esquellots per les cases, tot captant la voluntat, al so d'una cantarella que deia: «Senyorets i senyoretes, / doneu-nos la voluntat, / que si no nos en la donen, / els farem dolor de cap.» El veïnat no es feia pregar, per tal d'allunyar aquell estrèpit molestós.

Aquests costums han desaparegut. Avui, els nens esperaran Pare Noel, personatge inspirat en un bisbe del segle IV anomenat Nicolau, que visqué a Mira, Anatòlia (possessió llavors de Grècia). En occident se’l coneix com Sant Nicolau de Bari, perquè els cristians van traure suposadament les seues relíquies (quan els turcs envaïren Àsia Menor) i les van portar a la ciutat italiana, on es conserven. No hi ha, però, cap prova de l'existència del sant. Tot fa pensar que l'Església creà el mite de Sant Nicolau, atribuint-li trets i accions pròpies del déu grec dels oceans, Posidó, i del déu teutònic de la collita, Hold Nickar. El temple de Bari dedicat a la deessa Befana (l'Àvia) fou derrocat; al seu solar es bastí una basílica en honor de Sant Nicolau. Fins aleshores, Befana era coneguda per omplir de regals els mitjons dels nens, fet que passà a ser atribuït al sant barbut. Tanmateix, atès que els documents sobre la seua vida inspiraven poca confiança, el papa Pau VI ordenà en 1969 la remoció de la festa de Sant Nicolau del calendari oficial catòlic. I amb tots aquests ingredients dubtosos, celebrarem avui la nit de Nadal. ¡Bones festes i bon any a tothom!

(publicat a Levante-EMV, el 24/12/2016)