dimecres, 16 de març de 2016

Poca espontaneïtat

Indubtablement, les festes falleres pouen al deu de la cultura popular. Podem dir, per tant, que són una manifestació etnològica. Però llur element central, el monument faller, ha experimentat una evolució que l'acosta més al pop que al folklore. L'estètica dels ninots i els materials empleats en la seua construcció, cada cop més influïts per les animacions de Pixar o el manga japonès, es podrien enquadrar dins l'art kitsch. En aquest sentit, falles i altres manifestacions de la cultura popular no són plenament equiparables. La literatura popular, posem per cas, imita models cultes i és anònima. Les falles tenen autor, l'artista faller. Altres festivitats, com ara els bous al carrer, són força immediates i espontànies. L'activitat fallera no es caracteritza, però, per l'espontaneïtat; les seues estructures organitzatives són permanents, estan molt jerarquitzades i reglamentades. La improvisació no té cabuda entre els elements externs de la festa fallera; tot està previst. El seguit de rituals i costums es repeteix mil·limètricament tots els anys.

Hi intervenen massa els poders públics. Els alcaldes són presidents nats de les juntes locals, bé que deleguen en els regidors de festes o en presidents executius. Ajuntaments, Junta Central Fallera i juntes locals ho controlen tot. Coordinen, ordenen, legislen i decideixen els premis i les sancions. L'Ajuntament i la Junta Local Fallera de Xàtiva, posem per cas, són els responsables de llogar focs artificials, mascletades i festejos comuns, de designar jurats, d'atorgar premis i distincions, d'establir el calendari, de definir els llocs físics en què s'han de desenvolupar actes com la cavalcada del ninot, l'ofrena de flors i la pujada a Sant Josep. L'autoritat exerceix un poder omnipresent en tots els aspectes de la festa. Només hi ha espai per a l'espontaneïtat a l'interior dels casals. ¡I no massa! Les activitats de les comissions també estan reglamentades. Defugir la tradició és pràcticament impossible. L'excessiu protagonisme de l'autoritat ha afavorit sovint la manipulació d'alguns elements de la festa amb una finalitat clarament política.

En definitiva, les màximes expressions de llibertat queden circumscrites al monument, al llibret i a certs actes inseparables de la barrila i d'algunes mostres esparses d'incivilitat (el ral·li faller, la cavalcada del ninot, les despertades). La manifestació festiva per excel·lència de les terres compreses entre Benicarló i la Marina es desenvolupa d'acord amb un codi perfectament definit. L'activitat es distribueix per zones urbanes, la qual cosa adoba l'animositat entre barriades. L'actitud de molts veïns és absolutament neutra, distant; la participació directa en la festa es limita a un grup reduït de gent afiliada a les comissions. Com la falla no s'improvisa en dos dies, s'ha de fer activitat tot l'any. S'ha de vendre molta loteria, s'han de fer nombroses rifes i s'ha d'aconseguir publicitat per a pagar el monument, la música, la pólvora... Les falles xativines de la secció especial han arribat a costar 36.000 euros. (En canvi, els bous al carrer dels pobles eren pagats pels veïns de mitjana edat amb el producte de l'estalvi agrari.)

La participació als casals segueix un patró prefixat. La comissió està formada essencialment per homes de mitjana edat. Les dones madures no hi solen pintar res. (El mateix sopar d'honor a la dona del faller palesa clarament la seua relegació.) Als joves se'ls reserven unes funcions molt concretes: acompanyar les falleres i participar en activitats facecioses: ral·lis, cavalcades... Les xiques han tingut tradicionalment un paper molt secundari i ornamental al món faller. Els xiquets i les xiquetes tenen la seua comissió infantil, una mena d'escola d'aprenentatge dels rols respectius controlada pels adults. La gent del veïnat és mera espectadora; qui no és membre de la comissió té vedat l'accés a casals i envelats. L'estratificació social i la diversitat de grups de poder es manifesten en la composició jeràrquica de les comissions i les juntes de cada falla, en les diferències entre falles (de pressupost, d'adscripció a les seccions) i, de manera indirecta, en les influències i pressions que cada comissió pot exercir sobre l'ajunament i la junta local.