diumenge, 13 de març de 2016

El rei està nu

Està clar que les instruccions judicials són una trufa. ¿Per culpa de qui? No sé. Entre tots la mataren i ella sola va morir. Resulta que la Guàrdia Civil recuperà part de la informació que Javier López Madrid havia esborrat del seu mòbil. La recuperació havia estat ordenada per la jutgessa que investigava una denúncia de l'empresari contra la dona que prèviamente l'havia acusat d'assetjament sexual. Podem suposar que la magistrada volia saber si López Madrid havia enviat missatges amenaçadors o denigrants a la presumpta víctima. Lògicament, entre la informació recuperada hi havia un poc de tot. L'obligació dels instructors és eliminar tot allò que no tinga cap relació directa amb la causa. (Cal recordar que la Constitució consagra la inviolabilitat de les comunicacions.) Doncs sembla que en aquest cas no s'eliminà res. Quan s'ha alçat el secret del sumari, totes les comunicacions privades del senyor López Madrid han quedat a disposició de qui vulga revisar-les. ¿Oblit? ¿Tàctica deliberada? ¿Desgavell judicial? Vés a saber. En altres ocasions, dades de sumaris que continuaven sota secret han arribat igualment a la premsa. No s'ha de descartar la possibilitat que qualsevol funcionari filtre les dades per a traure's un sobresou, o que les filtren les mateixes parts per a perjudicar els seus oponents. En fi, el cas López Madrid deparava una sorpresa.

En ple escàndal de les targes black de Bankia (entitat rescatada amb 23.000 milions d'euros trets de les arques públiques), l'empresari havia rebut l'estima i el recolzament d'alguns amics —els reis entre ells. Hi havia un missatge que destacava per la seua afectuositat. L'enviava una persona que Javier López Madrid identificava com “Ltzia”: Te escribí cuando salió el artículo de lo de las tarjetas en la mierda de LOC y ya sabes lo que pienso Javier. Sabemos quién eres, sabes quiénes somos. Nos conocemos, nos queremos, nos respetamos. Lo demás, merde. Un beso compi yogui (miss you!!!). Quan la reina envià aquest missatge ja es coneixia la despesa que López Madrid havia carregat a la seua black, 34.807 euros. La Fiscalía demana per a ell any i mig de presó per apropiació indeguda. L'empresari contestava a la reina d'aquesta manera: Os lo agradezco mucho. En el futuro extremaré el cuidado, vivimos en un país muy difícil y sere aun más consciente de mi conducta. Un tercer membre del grup d'iMessage, que López Madrid identificava como “PF PT” (Príncep Felip, Particular), tercerejava en la conversa: ¡Y tanto! Me uno al chat, pero prefiero tener un rato para charlar sin intermediación electrónica ni telefónica. Comemos mañana? Abrazo.

Em criden l'atenció tres o quatre coses d'aquest afer. En primer lloc, i com ja he dit més amunt, el descontrol dels jutjats d'instrucció. També em deixa bocabadat l'absoluta falta de prudència del monarca i la seua esposa, que envien missatges pel mòbil als seus compis sense prendre cap cautela. Fins els més analfabets digitals saben que les nostres comunicacions electròniques tenen més forats que un formatge suís. Ni els reis es lliuren de la norma. Altre aspecte sorprenent de l'assumpte és l'absència de sensibilitat social que exhibeixen Letizia i Felipe sense cap pudor. Quan López Madrid, imputat en vàries causes, diu que vivim en un país molt difícil —que lluny queden aquells temps en què els corruptes podien actuar sense destorbs ni temor a ser perseguits judicialment—, el rei contesta: ¡Y tanto! (És més: en altre missatge posterior, Felipe desitja al seu amic, de viatge per Califòrnia, que gaudisca lejos de este barullo.) En fi, tot açò és solidaritat de classe —de classe dominant, clar; els participants en l'egregi xat no estaven referint-se als temps difícils que viuen les classes més desfavorides. Gràcies al descontrol dels jutjats, hem pogut conèixer la "qualitat" humana d'uns personatges que, segons els mitjans de comunicació, havien millorat moltíssim la imatge de la monarquia. El rei s'ha quedat nu (com el protagonista del conte d'Andersen).

Finalment, està la referència de Letizia a La Otra Crónica (LOC), el suplement de xafardeig d'El Mundo. La reina consort devia referir-se a un reportatge titulat "Javier López Madrid: el íntimo del Rey Felipe con tarjeta black", que havia publicat el suplement uns dies abans. En un primer moment es va dir que la reina havia de demanar disculpes per fer servir l'expressió la mierda de LOC. És evident que havia pronunciat aquestes paraules en un àmbit estrictament privat —bé que els monarques tinguen molt restringida la seua privacitat per raó del seu càrrec. A Letizia li pot semblar que una publicació és una merda, per què no. (Sovint, jo mateix he comentat amb els meus amics que tal o qual periòdic és una merda.) En realitat, la reina hauria de demanar perdó per la seua imprudència i la seua insensibilitat. Encoratjar un presumpte delinqüent, per molt amic que siga... Hauria estat més correcte enviar a l'iPhone de López Madrid un missatge com aquest: «Ets amic nostre i et continuarem estimant, però això que has fet no està bé. Torna els diners utilitzats indegudament i mostra penediment.» Un consell d'aquestes característiques hauria salvaguardat les relacions íntimes dels monarques (tots podem tenir un amic estimat o un familiar íntim que haja comès una acció reprobable) i hauria mostrat altura moral. Ja dic, els reis s'han quedat nus. Els Borbons no tenen remei.