dijous, 28 d’agost de 2014

Les nits de Noruega


 
 
  
El passat 4 d’agot, quan vam aterrar a l’aeroport d’Oslo, a les 21.30 hores, imaginàvem que l’estiu escandinau era a les seues acaballes. Després de les encaixades de mans, la persona que ens esperava a la zona d’arribades ens digué que havia caigut, mitja hora abans, un enorme xàfec. Efectivament, el cel estava fosc. De camí a la ciutat, eren perceptibles els paviments humits i els bassals. Tanmateix, les aparences resultaren ser enganyoses. Durant la meua estada a terres noruegues, només va ploure, breument, un matí. L’escalfament global fa sentir els seues efectes. La temperatura era càlida. Hom podia anar en mànigues de camisa a les dotze de la nit. Segons diuen, Bergen té dos-cents vuitanta-cinc dies plujosos a l’any. Doncs nosaltres ens hi deixàrem caure, precisament, durant dos dels vuitanta en què llueix el sol. Ja és casualitat. El bon oratge ens va acompanyar del primer a l’últim dia d’estada en Noruega. «¡Quina sort! Ara... No sé si serà bonic navegar per un fiord sense una mala goteta o un poc de boira», diu sorneguer un amic. En fi, s’experimentava una estranya sensació al país boreal: a mitjanit, el cel encara conservava una mica de lluïssor; a les quatre de la matinada, ja era dia clar. ¡Com són de boniques, les nits de Noruega!