divendres, 22 d’agost de 2014

Adéu Mestre

Fa uns dies, a través de la premsa i la telefonada d’un antic company de docència del Col·legi Claret, ens assabentàvem de la mort de Vicent Agustí Company, director del centre entre 1974 i 1978, quan la Congregació Claretiana ja havia deixat Xàtiva i el col·legi havia passat a albergar el Seminari Menor de la diòcesi de València i a ser gestionat per l’Arquebisbat. Per les notícies que ens feien arribar amics comuns, com ara mossèn Llorenç Gimeno,  company de docència al Claret durant la dècada dels setanta, i Arturo Climent, il·lustríssim abat de la col·legiata xativina, sabíem com era de delicat l’estat de salut de Vicent, però havíem confiat en la seua progressiva recuperació. Havíem conegut Vicent Agustí per l’estiu de 1974, quan ell mateix ens féu les entrevistes personals als sol·licitants d’alguna de les places docents creades de cara a la nova etapa que es perfilava al Col·legi Claret. Recordem Vicent com un bon gestor i un excel·lent director, preocupat pel treball ben fet, per facilitar les relacions adients entre els membres del nou equip docent. Vicent Agustí era un home de Déu, obert, directe, dialogant i hàbil conversador. Ens donà el seu suport sempre que volguérem tirar endavant les nostres inquietuds de renovació pedagògica, tot i  els moments difícils, des del punt de vista sociopolític, per què travessava el país durant els anys setanta. Comptàrem amb el seu recolzament a l’hora d’introduir en l’aula algunes de les tècniques Freinet (el text lliure, la correspondència escolar, l’edició de la revista de classe, els intercanvis escolars, la utilització del medi com a recurs didàctic, la realització de visites i itineraris didàctics, l’hort escolar...). També ens permeté de promoure la col·laboració activa de tota la comunitat escolar (mitjançant les reunions de pares i mares, i l’organització participativa del grup classe) i la introducció de l’ensenyament voluntari del valencià (iniciativa pionera que comptà també amb el suport inestimable d’un altre amic ja desaparegut, Jaume Ripoll, aleshores pare de l’alumne Pep Ripoll i membre de l’Associació de Pares). Romanguérem poc de temps al Col·legi Claret. En 1975, aprovàrem les oposicions i marxàrem a l’ensenyament públic, però l’experiència i el bagatge de coneixements metodològics adquirits durant el nostre pas per les aules del Claret, mentre era dirigit per Vicent Agustí, ja no ens abandonaria mai. Volem, doncs, que aquestes breus paraules servisquen de record sentit i homenatge agraït al talant i el talent de qui fou un bon mestre, gran director i millor amic, Vicent Agustí Company. Adéu Mestre, ja no podrem fer el dinar que teníem pendent.

Joan Bravo, Ximo Corts i Vicent Torregrosa
 
(publicat a Levante-EMV, el 22/08/2014)