diumenge, 21 d’abril de 2013

Coberts, casetes i rafals

Temps enrere, ja vaig expressar la meua opinió sobre les terrasses dels bars. Em sembla que han proliferat en excés i han envaït de manera exagerada la via pública. L’assumpte ve de lluny, de l’època en què la ciutat era governada pels socialistes. Es va permetre que tots els hostalers pogueren instal·lar terrasses sense tenir en compte les condicions de les vies urbanes on havien obert els seus negocis. Llavors no existia ordenança reguladora de les concessions (aprovada més tard, en 2001). El govern municipal de Xàtiva cedí a les exigències gremials; sempre és difícil resistir les pressions d’un col·lectiu organitzat. Vingué després la llei antitabac i l’assumpte es va sortir totalment de mare; els hostalers començaren a instal·lar guinguetes cobertes fixes pertot arreu, contravenint l’ordenança ja existent. Mentrestant, l’ajuntament es posava de gairell.

Les terrasses proporcionen beneficis obvis als establiments hostalers, però impliquen nombrosos perjudicis per a l’interès general, també evidents. Provoquen soroll i entrebanquen la circulació dels vianants, dels cotxets de nens i dels vehicles de persones discapacitades. No s’hauria de permetre, per tant, la presència de terrasses en voreres massa estretes. En aquest sentit, cal recordar que la col·locació de taules i cadires junt a les façanes suposa una barrera per als invidents, que necessiten els murs com a punt de referència per a la seua mobilitat. Quant a l’emplaçament de terrasses en la calçada, el perjudici és triple: elimina nombrosos llocs d’aparcament, entrebanca el trànsit de vehicles i posa en perill la integritat física dels clients que hi seuen. La recent instal·lació d’un cobert en plena Albereda de Jaume I, molt pròxim al carrer Porta de Sant Francesc, ha palesat un nou problema: la incidència negativa que exerceixen les guinguetes en les vistes urbanes.

S'ha de tenir en compte que una ciutat històrica no és la mera suma d’elements artístics o històrics individuals, no. Les perspectives urbanes —les vistes de carrers, places o avingudes— també formen part dels elements urbans que cal preservar. Ha d’haver una norma que especifique quins espais públics es poden ocupar i quins no.  Aquesta norma també ha d’establir quins  materials, colors, formes o textures han de tenir el mobiliari, els rètols, els senyals i les estructures que s’hi instal·len. Ciutats amb més tradició que nosaltres en la preservació del patrimoni històric i artístic ho tenen molt clar. Desentendre’s de regular aquestes qüestions propicia que cadascú munte el cadafal on li abellisca. La terrassa coberta que esmentàvem més amunt és la goteta que ha fet vessar el vas; obstrueix la visió d’una part de l’avinguda més emblemàtica de Xàtiva. Si els altres establiments hostalers de l’Albereda feren el mateix, estaríem apanyats. ¡Tindríem reial de la fira tot l’any!

En fi, el govern municipal de Xàtiva ha decidit de regular —ja era hora— una matèria que se li havia anat de les mans. ¿I què ha passat? Que els hostalers s’han rebel·lat contra la decisió municipal. Fins i tot han iniciat una campanya de recollida de firmes. Volen obtenir suport ciutadà per a la seua revolta. Afirmen que la prohibició dels coberts eliminarà llocs de treball (raó ja esgrimida contra la llei antitabac). Jo pense, en canvi, que un aspecte pulcre de la nostra ciutat afavorirà el gaudi del seu patrimoni cultural i pot atraure més turisme de qualitat. Trobe perfectament raonable restringir el trànsit pel nucli històric i reservar amples zones per a vianants. És més: en aquestes zones es poden permetre les terrasses. Però cal prohibir la instal·lació d’estructures que obstaculitzen o distorsionen la visió de les perspectives urbanes i els monuments. Les autoritats farien bé d’impedir que els nostres espais més emblemàtics estiguen plens d’envelats, coberts, casetes i rafals.

S’ha de tenir present, finalment, que moltes d’aquestes estructures multiformes volen torejar la llei antitabac. Sóc de l’opinió que aquesta llei atempta contra les minories, però les normes estan per a complir-se. Tolerar el frau de llei resultaria incomprensible. ¿No vam quedar que les seqüeles del tabaquisme són oneroses per a les arques de la Seguretat Social? Doncs, donat que el PP votà en seu parlamentària a favor de la llei antitabac, l’alcalde de la nostra ciutat hauria de prohibir, per pura coherència, col·locar en espais públics, de manera permanent, quiosquets que tenen una finalitat bàsica: acollir fumadors, aprofitant les escletxes de la norma.

(publicat a Levante-EMV, el 20/04/2013)