divendres, 2 de novembre de 2012

Què pinta Halloween a casa nostra?

Definitivament, els xiquets han esdevingut l’avantguarda, la infanteria lleugera, de les festes populars, autòctones o importades. Ho venim observant, des de fa temps, en les falles, en la munió de nens i adolescents que disposa de barra lliure, durant uns dies, per a l’ús i l’abús de la pólvora, sovint amb la total anuència dels pares. Com que la celebració es presta a la bretolada, molta gent marxa de viatge durant els dies de renou. En realitat, el personal que fuig no sol rebutjar frontalment els elements essencials de la celebració; marxa de les nostres ciutats per no haver de suportar els abusos flagrants que envolten la festa. Altres persones romanen recloses a casa, esperant amb resignació que cesse l’allau de petards, coets i masclets. En fi, molts es prenen les coses amb filosofia. Al cap i a la fi, les falles són unes festes molt emblemàtiques per a la majoria dels valencians.


Però darrerament pren molta volada una celebració forana, el Halloween. Els xiquets tornen a ser l’avançada de la festa, amb l’aprovació de pares i mares. Ahir, molts carrers i places de Xàtiva estaven plens d’immundícia. Pertot arreu hi havia restes d’ous. Els tendres infants que havien celebrat la nit anterior el Halloween havien pres represàlies contra les persones que no acceptaven el trick or treat. Els progenitors no poden al·legar ignorància. Costa de creure que una mare no advertisca que el seu fill surt de casa disfressat de zombi i amb un cartró d’ous. Si la mare autoritza la provisió de projectils, autoritza tàcitament, fins i tot explícitament, el seu llançament contra les façanes dels veïns. ¡Blanc i en botella! ¿Per què han de tolerar això els veïns que no simpatitzen amb una celebració forana, impulsada per interessos clarament comercials i aliena a la nostra tradició?

I la cosa podria anar a més; allò que en principi era una mera celebració infantil s’ha expandit de manera exagerada. Dimecres passat, persones fetes i dretes passejaven pel carrer disfressades de bruixa, esquelet o zombi. Els trists fets esdevinguts a Madrid, amb tres joves mortes, ens haurien de fer reflexionar sobre l’enorme hipertròfia que experimenten certs esdeveniments festius importats. Les exageracions provocades pel consumisme i l’alienació tenen males conseqüències. Les seues víctimes preferides solen ser els joves. Mentre creixen modes foranes, tradicions ben nostres, com el berenar de Tots Sants o el costum de regalar dolços típics (fogasses de carabassa, panellets o ossos de sant...) s’esllangueixen sense remissió. En realitat, la globalització ha resultat ser una nova forma d’imperialisme cultural que imposa modes anglosaxones i anorrea les nostres tradicions autòctones.