dissabte, 11 d’agost de 2012

La fira i l’Orquestra del Titànic

Quasi totes les fires locals enfonsen les seues arrels en el túnel del temps. És veritablement miraculós, per tant, que algunes hagen sobreviscut fins als nostres dies; de fet, moltes van desaparèixer a finals del segle XIX, absorbides pel nou model d'economia capitalista. S’ha de tenir present que les circumstàncies socials i econòmiques que van justificar el naixement d’aquestes celebracions havien canviat substancialment amb el pas dels anys. La fira de Xàtiva, per exemple, fou instituïda per privilegi del rei Jaume I. La seua finalitat era primordialment comercial. A mitjan segle XX, encara s’hi practicaven transaccions seculars avui desaparegudes. Ma mare, la meua àvia i les meues ties aprofitaven la fira d’agost per a renovar els estris de la llar (vaixelles, perols...), o per a comprar el típic ventall, els fruits secs... El meu iaio patern, llaurador, adquiria eines per a les feines de l’horta i visitava ritualment la fira del ramat, on s’enllestien múltiples operacions de compravenda. L’esdeveniment tenia una gran repercussió; atreia gent de tot el país. La fira també brindava l’ocasió de comprar joguines als infants.

En realitat, els nens només rebien joguets per l’agost i pel dia de Reis. Recorde que Xàtiva només tenia una botiga de joguines, Casa Peña, situada a la Plaça del Mercat. Les gelateries també en venien, pel Nadal. L’arribada dels firers alçava, per tant, una gran expectació entre els menuts. En fi, tot aquell paisatge de la nostra infància s’ha esfumat. L’agricultura tradicional ha desaparegut pràcticament de l’horta de Xàtiva; el món dels animals de peüngla s’ensorra sense remei (cavalls, matxos i rucs ja no tenen utilitat com a bèsties de càrrega o animals de tir). El declivi de les fires de bestiar és generalitzat. En definitiva, el paisatge rural que coneixíem està a punt de passar a la història. Avui impera el món de les grans superfícies, dels centres comercials on és possible adquirir-ho tot i a tothora. En aquestes circumstàncies, la fira d’agost xativina només podrà sobreviure en ple segle XXI si és capaç de reinventar-se, d’adaptar-se a la nova situació. L’empresa no és fàcil; organitzar unes festes transversals, que enganxen igualment joves i majors, exigeix imaginació per part dels polítics i molta participació popular.

La participació és difícil d’aconseguir amb l’actual estructura festera. Només la presència de casetes (típiques a la fira d’abril sevillana), o d’elements semblants, asseguraria certa implicació del veïnat. La caseta és un espai de sociabilitat on s’ordeixen múltiples xarxes de relacions. Aquesta funció ja la realitzen, però, a casa nostra, els casals fallers. I tampoc no està clar que les casetes garantisquen una participació massiva. Els Moros i Cristians d’Alcoi, tot i comptar amb una estructura tradicional de filaes, veuen com creix progressivament el nombre de famílies i persones que marxen de viatge durant els dies de festa. En aquest sentit, l’absentisme fester autòcton és evident; són nombrosíssims els xativins que abandonen la ciutat durant els dies de fira. Enguany, el programa de festejos convida a marxar ben lluny. I és que l’actual corporació té poquíssima imaginació a l’hora de planificar la festa —per a ser més exactes, té una manca absoluta d’idees. No sembla massa innovador, per exemple, contractar com a estrella fulgent un cantant, Albano Carrisi, que es troba en l’etapa crepuscular de la seua trajectòria artística.

Total: la fira de Xàtiva està estancada —com també ho està el govern de la ciutat. Si sumem una programació cultural d’ínfima qualitat, la repetició mimètica d’espectacles nostàlgics o vulgars, la supressió d’elements tradicionals com les curses ciclistes, l’absència de propostes noves, l’emplaçament equivocat d’alguns actes i l’escassetat de pressupost, el resultat és deplorable. No és casualitat, per tant, que hagen proliferat, aquests dies, les crítiques procedents de partits i col·lectius ciutadans. El vaixell municipal navega sense rumb, solcant una mar agitada per la crisi econòmica. Caldrien una tripulació nova i unes mans més destres al timó. Com més va, més xativins ansiegen alternatives polítiques que renoven la vida local, perquè l’actual model, exhaurit, mena directament al naufragi. Seguint amb el símil nàutic, el vaixell municipal se’n va a pic, i la fira d’agost amb ell, com l’Orquestra del Titànic. Als barracons dels firers s’haurien de vendre salvavides, a més de gaiatos, càntirs i melons d’Alger.

(publicat a Levante-EMV, l’11/08/2012)