Cap malaltia no existeix fins que no és percebuda, anomenada i definida. Una tuberculosi, per exemple, compleix aquests tres requisits. ¿I la bogeria? Segons l'Encyclopaedia Herder, bogeria és, d'acord amb l'ús general actual, el terme psicològic per a referir-se a una disfunció mental que implique la pèrdua del juí o de la raó, és a dir, la pèrdua del seny. Per tant, la bogeria suposa un procés d'estranyament, escissió o alienació i, en aquest aspecte, el boig és aquell que no té control de si mateix. Entesa així, la bogeria és una afecció de la ment, i el boig, un dement (aquell que actua de forma incomprensible). Per això, històricament, ser boig ha comportat un estigma social. La noció de bogeria entesa com malaltia mental és tan ambigua que la pràctica psicoterapèutica i les teories psicopatològiques han deixat d'utilitzar-la. Ara, els especialistes es refereixen en concret a cada variant del trastorn mental: esquizofrènia, neurosi, psicosi, etc. En l'esquizofrènia i la psicosi es poden experimentar episodis d'al·lucinació i deliri. Són trastorns greus caracteritzats sovint per conductes socials anòmales i una percepció alterada de la realitat.
L'esquizofrènia altera alguns aspectes del funcionament psíquic, principalment la consciència de la realitat, i causa una desorganització neuropsicològica —sovint complexa— de les funcions executives, dificultats per a la conducta motivada i teleològica, i disfunció social significativa. Els símptomes més freqüents són les creences delirants, el pensament confús, les al·lucinacions auditives, la reducció de les activitats socials i l'aïllament. En definitiva, l'esquizofrènia és una pertorbació total o parcial de les facultats mentals. Al dret espanyol, una malaltia mental greu podia implicar la incapacitació judicial i el nomenament d'un tutor. Però des de l'aprovació de la llei 8/2021, la incapacitació ja no és factible. Tanmateix, és possible garantir la protecció dels malalts mentals; la llei preveu mesures de suport i la curatela, figura que substitueix la del tutor i té limitades les seues funcions en favor del malalt. L'adopció de mesures cautelars urgents i la menor o major limitació de la curatela depèn de la gravetat de la discapacitat psíquica. El malalt tindrà dret, en tot cas, a representació i defensa legal. I tot açò ens mena a la figura de Trump.
L'esquizofrènia altera alguns aspectes del funcionament psíquic, principalment la consciència de la realitat, i causa una desorganització neuropsicològica —sovint complexa— de les funcions executives, dificultats per a la conducta motivada i teleològica, i disfunció social significativa. Els símptomes més freqüents són les creences delirants, el pensament confús, les al·lucinacions auditives, la reducció de les activitats socials i l'aïllament. En definitiva, l'esquizofrènia és una pertorbació total o parcial de les facultats mentals. Al dret espanyol, una malaltia mental greu podia implicar la incapacitació judicial i el nomenament d'un tutor. Però des de l'aprovació de la llei 8/2021, la incapacitació ja no és factible. Tanmateix, és possible garantir la protecció dels malalts mentals; la llei preveu mesures de suport i la curatela, figura que substitueix la del tutor i té limitades les seues funcions en favor del malalt. L'adopció de mesures cautelars urgents i la menor o major limitació de la curatela depèn de la gravetat de la discapacitat psíquica. El malalt tindrà dret, en tot cas, a representació i defensa legal. I tot açò ens mena a la figura de Trump.
Moltes persones es pregunten si Donald Trump, més enllà de patir un trastorn narcisista de la personalitat, està veritablement boig. Ignore què estableix el dret civil dels EUA per al cas, però la pregunta està mal feta. La qüestió és saber si pateix una malaltia mental greu (esquizofrènia, neurosi o psicosi) que implique la pèrdua de la raó. ¿Trump està afectat per una discapacitat psíquica greu? Tractant-se del cap d'un estat, l'assumpte, a banda de les seues implicacions mèdiques, s'ha d'abordar des del dret. ¿Està tan "boig" que hauria de ser incapacitat tal com preveia —fent una analogia— el nostre dret civil anterior a la llei 8/2021? (En tot cas, abans de la seua hipotètica incapacitació, caldria sotmetre'l a l'impeachment, el procediment que preveu la Constitució dels EUA per a destituir un president.) En definitiva, i fent servir la parla popular, ¿Trump està boig rematat? Hi ha parers per a tots els gustos. Inclús alguns semblen dir una cosa i la contrària. José Luis Villacañas, per exemple, ho nega a Sergi Pitarch en una entrevista per al digital elDiario.es: Trump no es un loco, hay un plan, una estrategia y un objetivo detrás.
En canvi, en un article titulat "Resistir al delirio", publicat en Levante.EMV l'11 d'abril, sosté que sí, que el president dels EUA està boig. Té una doble vida, cosa que remet a l'esquizofrènia o la psicosi, malalties greus com ja s'ha dit. Villacañas al·ludeix també a la paranoia. ...el mundo asiste a los acontecimientos de un psiquismo dualista cuyo resultado es que la omnipotencia se manifiesta como furia y destrucción, y la negociación como provisionalidad, hasta un nuevo episodio de omnipotencia, opina el columnista. Imagine que la bogeria de què parla Villacañas és metafòrica. Bé que, com diu la saviesa popular, li falte un regó, jo crec que Donald Trump no és un boig rematat. És senyor dels seus actes. A més, les seues accions compten amb el suport de l'establishment nord-americà, que ha optat per la via "dura" per a intentar frenar el declivi de la seua hegemonia mundial. Si Trump patís una demència molt greu seria inimputable —per crims de guerra, posem per cas—, almenys segons el nostre ordenament jurídic. Un esquizofrènic greu, o un psicòtic, podria no ser responsable de les seues accions. Trump és un megalòman, però no està boig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada