Matí del dimarts dia 26. Tertúlia en TVE. Es debat la responsabilitat política dels incendis del nord-oest. Sarah Santaolalla intervé: El problema de esta gente es que los datos no ayudan, no ayudan a su relato, ayudan a la mentira, ayudan a un país desinformado, ayudan a un país de idiotas. Alguno todavía les creerá, porque hay que ser muy idiota o tener muy poca información para seguir creyéndote al Partido Popular y a Vox. El mateix dia, en altra tertúlia de la cadena pública, Santaolalla rebla anomenant inútils mentals els dirigents del PP. ¿Eren inapropiades aquestes paraules? ¿Va prendre per idiotes els votants de la dreta? La primera pregunta és prou fàcil de contestar. Com explicava el sociòleg Pierre Bourdieu, el bon o mal gust està íntimament relacionat amb la classe social. Efectivament no és de bon gust amollar certes expressions en un context formal. Ara bé, si canals televisius públics i privats conviden Santaolalla a llurs tertúlies serà per una bona raó. Sembla que el seu llenguatge fervent i planer connecta amb un sector de l'audiència; a molta gent d'esquerra deu encantar-li que algú titlle d'idiotes els votants de dretes.
Anem a la segona pregunta. ¿Realment deixà anar que tots els votants del PP i Vox són idiotes? L'anàlisi del discurs de Santaolalla és inapel·lable; el mot 'votants' no hi apareix. Semblà titllar d'idiota o ignorant, això sí, a qui es crega el que conta la dreta. Però això és altre tema; no tots els qui voten al PP i Vox es creuen les seues boles. Dir, com van dir els líders del PP, que Sarah Santaolalla anomenà idiotes onze milions d'espanyols és donar-se per al·ludits. Que se senten al·ludits els dirigents no té sentit; suposat que mentisquen, el falsari sap que allò que engega no és veritat. Quant als destinataris de les boles, ¿com saben els caps del PP quines coses es creuen o es deixen de creure els qui voten a la dreta? En realitat, trobe més desencertada l'altra frase de Santaolalla: «Els dirigents del PP són uns inútils mentals.» I no em referisc a l'ànim d'insultar o menysprear l'adversari. La frase està en sintonia amb altres semblants. Es repeteix molt, posem per cas, que Díaz Ayuso és una ximpleta. La mania de subestimar l'oponent no sol dur enlloc.
Per les xarxes socials també circulen frases com aquestes: «No hi ha res més obtús que un obrer de dretes», «Els pensionistes que voten al PP no voldran que els pugen la seua pensió»... N'hi ha inclús surrealistes: «Si els espanyols fórem negres, votaríem al Ku Klux Klan.» La sociologia ha explicat a bastament que la racionalitat té poc a veure amb la política. Molt sovint, les emocions són prou més determinants que els interessos a l'hora de votar. L'al·lusió de Santaolalla a un país d'idiotes no està lluny d'una percepció errònia de la realitat social. I el que és pitjor: gent d'esquerra cau en l'error. A tots els xativins ens motejaven d'idiotes per votar a Rus. Però dit açò, cal rebutjar el seguit d'improperis rebut per la tertuliana arran de les seues paraules una mica embrollades. Jaime de los Santos, diputat i membre de l'executiva del PP, apel·là a l'odi, el masclisme i l'insult. Féu servir, per a referir-se a Santaolalla, uns termes despectius i carregats de connotacions sexuals negatives; insinuà que és una prostituta captada amb diners públics.
Aquesta reacció excedí els límits del debat polític civilitzat. Intentà escampar fang. El diputat no aspirava a debatre idees, sinó a degradar una oponent i a perpetuar uns estereotips inacceptables i una violència simbòlica nociva per a la convivència democràtica. En realitat, el PP mai no ha tingut clar quin és el paper del polític amb responsabilitat institucional. Recorde una anècdota esdevinguda a Xàtiva en agost de 2014. Rus no acudia a la nit d'albaes. «¡No! No pense anar. Un any tinguérem un retard de mitja hora. Arribàrem allí i ens xiularen. Jo això no ho aguante.» Quan un periodista intentà llevar importància als xiulets, Rus contestà: «Sí que en té. Que em xiulen i em menyspreen no entra en el càrrec.» Però ell mai no havia procedit en conseqüència. La seua actitud recordava la llei de l’embut; havia menyspreat sovint ciutadans corrents que no volien veure's assenyalats. Molts recordaran les expressions ofensives de l'exalcalde (burros, gilipolles). Es pot al·legar que Rus a penes té estudis, però Jaime de los Santos és llicenciat en història de l'art i novel·lista. No s'hauria de dir idiota a ningú, però alguns s'ho guanyen a pols.
(publicat a Levante-EMV, el 06/09/2025)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada