ZP i la memòria històrica

De Rodríguez Zapatero pot dir-se el mateix que d'altres expresidents del govern central: els seus mandats han tingut llums i ombres. En guanyar les eleccions generals de 2004, José Luis generà moltes esperances. El seu primer cop d'efecte, retirar d'Iraq les tropes espanyoles, va suscitar simpaties. També cridava l'atenció el tarannà del nou president, jovial, tan diferent del malcarat d'Aznar. Altre personatge malagradós, Alfonso Guerra, li posà a Rodríguez Zapatero el malnom de "Bamby". Les seues iniciatives socials, algunes pioneres en Europa, li van proporcionar una gran popularitat entre l'electorat d'esquerra, però també l'animadversió de la dreta reaccionària i la jerarquia catòlica. El programa progressista de ZP es concretà en mesures com la legalització del matrimoni entre persones del mateix sexe, la llei integral contra la violència de gènere, la llei de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, la llei per a la igualtat efectiva de dones i homes, la creació de jutjats de violència sobre la dona...

També es va promulgar una nova llei d'educació que introduïa l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania, que PP i Església Catòlica rebutjaven completament. Altres iniciatives polítiques de Zapatero que concitaren l'oposició de la dreta foren l'aprovació de la Llei de Memòria Històrica i l'inici de contactes amb ETA per tal d'aconseguir el cessament definitiu de l'activitat terrorista. En realitat, totes les propostes del president socialista eren rebutjades per la dreta. En un míting celebrat al Palau Sant Jordi de Barcelona durant la campanya de les eleccions catalanes de 2003, Rodríguez Zapatero havia promès solemnement davant de 20.000 persones que donaria suport a la reforma de l'Estatut que aprovés el parlament de Catalunya. La promesa acabaria incomplida. El PP recollí firmes en contra del text sortit del parlament. El projecte, tot i ser "raspallat" a les Corts Generals, fou ratificat pels catalans en referèndum, però experimentaria un retall dràstic al Tribunal Constitucional. El PP també impugnà la Llei de Memòria Històrica. Va argüir que la norma era contrària a la concòrdia i obria ferides velles. En realitat, la llei tenia prou llacunes.

¿Que Zapatero es va quedar curt? Sí. Però la caverna el considerava una bèstia negra. En tot cas, l'acció dels seus governs en àmbits com igualtat, drets civils i reconciliació fou intensa i tingué molts èxits. Recordem que la banda terrorista ETA anuncià el cessament definitiu de l'activitat armada a les acaballes del segon mandat de ZP. Però la mala gestió de la crisi de 2008 minvà el seu crèdit. No punxà, quan encara tenia possibilitats de fer-ho, la bombolla immobiliària, no apostà per un nou model productiu i no reconegué la crisi quan aquesta començava a traure les orelles. Ja ho deia Bill Clinton: It's the economy, stupid! Encara recorde la retallada salarial del 5% que m'infligí Zapatero. Tots els governs socialdemòcrates solen actuar així: progressisme en matèria de drets civils i obediència al dictat dels poders globals en l'àmbit econòmic. En 2010, proposà una reforma laboral que abaratia el comiat i facilitava la temporalitat, mesures que li van valdre la convocatòria d'una vaga general. En 2011, el PSOE i el PP van pactar una reforma constitucional que donava prioritat al pagament del deute públic per davant de la despesa social.

En fi, un cop abandonada l'activitat institucional, Zapatero ha participat en fòrums de reflexió, ha donat conferències, ha actuat com a mediador, sobretot en Veneçuela... És un home de partit, però la seua activitat partidista es limita a donar suport als seus. Algú ha dit que és el millor expresident de la democràcia. Hi estic d'acord. Almenys és qui s'ha captingut amb més dignitat i coherència. Altres, com Felipe González o José María Aznar, han envellit malament. Rodríguez Zapatero mai no ha estat a Xàtiva. (La seua dona, Sonsoles Espinosa, sí; com a integrant de la Real Capilla de Madrid, actuà el 2011 en una església de Sant Pere embotida de públic, al marc del II Festival de Música Antiga.) Aquest diumenge, José Luis Rodríguez Zapatero vindrà finalment a la nostra ciutat per a presidir l'acte d'homenatge a les víctimes del bombardeig de l'estació en febrer de 1939. L'avi patern de l'expresident, capità de l'exercit que no es va adherir a la rebel·lió del 18 de juliol, morí afusellat pels feixistes en 1936. ZP i la memòria històrica.

(publicat a Levante-EMV, el 08/02/2025)