És ben sabut que sempre manen els mateixos al món. Per això solia ser indiferent que els EUA foren governats per republicans o per demòcrates. En realitat, sol manar el complex empresarial (la indústria armamentista, entitats financeres i fons d'inversió, tecnològiques, farmacèutiques, petrolieres...) que finança les campanyes dels candidats d'ambdós partits. Recorde haver llegit en 2010 El club de los elegidos (cómo la élite del poder global gobierna el mundo), un assaig de David Rothkopf, professor de la Universitat de Columbia, i membre d’un selecte grup d’institucions acadèmiques, empresarials i socials nord-americanes. Explica en el seu llibre com el poder global està concentrat en mans d’un nombre notablement reduït de persones de tot el món, sobretot dels EUA. Al poder ocult tant li és qui guanye les eleccions. L'experiència mostra que, amb mínimes variacions en matèria social, les polítiques econòmiques dels grans partits tradicionals solen ser les mateixes. Des d'aquesta perspectiva, la victòria de Trump no hauria de significar cap novetat destacable. Tanmateix, les coses podrien ser diferents en aquesta ocasió.
Primer cal aclarir que el Partit Republicà ja no és la força política conservadora de sempre. Ha esdevingut una formació d'extrema dreta populista que, segons el parer de molts analistes, pot ser considerada la versió nord-americana del feixisme pur i dur. El partit està totalment fagocitat per Trump. No hi ha nigú a les files republicanes que gose contradir-lo. Algun despistat creurà que el personatge ve precedit d'un enorme èxit empresarial. No. Una anàlisi de The Washington Post concloïa que «Trump és una barreja de fanfarroneria, fracassos comercials i èxit». Un èxit relatiu; ha estat en fallida diverses vegades. Al capdavall, és un especulador immobiliari que s'ha ficat en política per a forrar-se. Amb un discurs confús i populista, que apel·la a temors (als immigrants, a les minories, al feminisme) de molta gent de classe treballadora, ha aconseguit engalipar almenys la meitat dels nord-americans. I s'està produint una situació inèdita. Fins ara, el polític havia d'acatar les directrius del conglomerat econòmic. Amb Donald Trump s'ha girat la truita. Molts milionaris s'han posat a les seues ordres perquè li tenen por. És capaç de tot.
Alguns psicòlegs, com ara John Gartner, van assenyalar fa temps que Trump està mentalment malalt; patiria un greu trastorn psicològic, TNP, que l'incapacita per a complir adequadament amb les obligacions de màxim mandatari de la primera potència mundial. Segons el Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, Fifth Edition (DSM-5), principal font d'autoritat per a diagnòstics psiquiàtrics, Donald Trump patiria trastorn narcisista de la personalitat. Diferents psicòlegs i psiquiatres han plantejat la possibilitat que també patisca trastorn antisocial de la personalitat (TAP), trastorn paranoide de la personalitat (TPP) o trastorn delirant. ¡Uf! ¡En mans de qui estem! No seria la primera vegada en la història que un governant està com una cabra. Es demostra de nou l'error d'afirmar que la democràcia assegura l'elecció dels millors. El TNP sol comportar una sèrie de comportaments antisocials, especialment en narcisistes extrems. A més, en alguns casos, els malalts de TNP poden arribar a manifestar símptomes paranoides i fins i tot psicòtics, sobretot quan el seu ego s'expandeix sense límits. El retrat del personatge fa feredat.
Primer cal aclarir que el Partit Republicà ja no és la força política conservadora de sempre. Ha esdevingut una formació d'extrema dreta populista que, segons el parer de molts analistes, pot ser considerada la versió nord-americana del feixisme pur i dur. El partit està totalment fagocitat per Trump. No hi ha nigú a les files republicanes que gose contradir-lo. Algun despistat creurà que el personatge ve precedit d'un enorme èxit empresarial. No. Una anàlisi de The Washington Post concloïa que «Trump és una barreja de fanfarroneria, fracassos comercials i èxit». Un èxit relatiu; ha estat en fallida diverses vegades. Al capdavall, és un especulador immobiliari que s'ha ficat en política per a forrar-se. Amb un discurs confús i populista, que apel·la a temors (als immigrants, a les minories, al feminisme) de molta gent de classe treballadora, ha aconseguit engalipar almenys la meitat dels nord-americans. I s'està produint una situació inèdita. Fins ara, el polític havia d'acatar les directrius del conglomerat econòmic. Amb Donald Trump s'ha girat la truita. Molts milionaris s'han posat a les seues ordres perquè li tenen por. És capaç de tot.
Alguns psicòlegs, com ara John Gartner, van assenyalar fa temps que Trump està mentalment malalt; patiria un greu trastorn psicològic, TNP, que l'incapacita per a complir adequadament amb les obligacions de màxim mandatari de la primera potència mundial. Segons el Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, Fifth Edition (DSM-5), principal font d'autoritat per a diagnòstics psiquiàtrics, Donald Trump patiria trastorn narcisista de la personalitat. Diferents psicòlegs i psiquiatres han plantejat la possibilitat que també patisca trastorn antisocial de la personalitat (TAP), trastorn paranoide de la personalitat (TPP) o trastorn delirant. ¡Uf! ¡En mans de qui estem! No seria la primera vegada en la història que un governant està com una cabra. Es demostra de nou l'error d'afirmar que la democràcia assegura l'elecció dels millors. El TNP sol comportar una sèrie de comportaments antisocials, especialment en narcisistes extrems. A més, en alguns casos, els malalts de TNP poden arribar a manifestar símptomes paranoides i fins i tot psicòtics, sobretot quan el seu ego s'expandeix sense límits. El retrat del personatge fa feredat.
Però tornem al complex empresarial dels EUA. El context local i mundial també ha canviat. Els EUA sempre havien estat paladins del lliure comerç, però ara són partidaris del proteccionisme, perquè alguns països asiàtics —Xina sobretot— amenacen l'hegemonia econòmica i tecnològica occidental. En aquesta nova situació, Trump pot posar-ho tot de cap per avall, començant per la democràcia. Un delinqüent sexual convicte, un defraudador fiscal, un colpista —que envià una torba d'energúmens armats al Capitoli de Washington, amb intenció d'impedir la certificació del resultat electoral que havia donat la victòria a Biden— s'ha fet amb la presidència de la primera potència mundial amb el suport d'una majoria exigua. Almenys fins a la meitat del seu mandat, tindrà poder absolut; controla l'executiu, les dues cambres legislatives i el Tribunal Suprem. Dos trets de la gent amb TNP és el fracàs continu a l'hora de distingir entre realitat i fantasia i els esclats de còlera quan es qüestionen les seues ficcions. Com les reaccions de Trump poden ser temibles, els immensament rics i la flor i nata del món empresarial han decidit no molestar-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada