¿Pot formar-se una dana sobre Xàtiva? ¡I tant! Sense anar massa lluny, els efectes d'una es feren sentir en setembre de 2019, bé que la pitjor part se l'endugué Ontinyent. En 2022 caigué sobre Xàtiva un esclafit meteorològic derivat d'altra dana. L'esclafit és un fenomen impredictible i ben destructiu. Es caracteritza per vents huracanats superiors als 80 km per hora. El dia 26 d'agost de 2022, la velocitat del vent assolí els 112 km per hora a la nostra ciutat. Com era humit, el fenomen s'acompanyà de pluges torrencials que van provocar destrosses múltiples. Va afectar sobretot l'arbrat, tant al nucli urbà com als seus voltants —a Bixquert, per exemple. Tanmateix, una tragèdia com l'esdevinguda el passat 29 d'octubre, en poblacions de la Plana d'Utiel, la Foia de Bunyol, l'Horta Sud i la Ribera, és difícil que s'esdevinga a Xàtiva. La nostra ciutat no està en una plana al·luvial, ni és travessada per cap rambla. Com es troba en una cota molt elevada, no corre perill de ser inundada durant les danes. Els xativins hem assistit com espectadors a les diferents riuades produïdes en terres valencianes. Jo recorde algunes. Vaig viure la de 1957.
Era molt menut llavors —només tenia cinc anys—, però conserve a la memòria imatges d'aquell esdeveniment. Passava moltes temporades en Algemesí, on havia nascut mon pare. La casualitat volgué que la meua família estigués sojornant uns dies a cals iaios durant la primera quinzena d'octubre. El Magre es desbordà i va inundar bona part de la vila. Els avis vivien al carrer Sant Joan Baptista, ben a prop del riu. Haguérem de pujar al primer pis; l'aigua, que assoliria més de dos metres d'alçada, destruí mobiliari i estris de la planta baixa que no es pogueren posar fora de perill i va matar tots els animals del corral (pollastres, gallines, conills). Els adults estaven angoixats. Jo —inconsciència de la infantesa— mirava des del balcó, la mar d'intrigat, com suraven pel carrer mobles i altres objectes. Un embriac, "Calaveró", sabates i ampolla de vi en mà, s'acostava a la cruïlla amb el carrer Josep Segura. L'home corria el risc de ser arrossegat pel fortíssim corrent d'aigua. El veïnat li demanava a crits que retrocedira. Ho vaig rememorar tot el 29 d'octubre.
La meua evocació de la "pantanada" de Tous de 1982 és més vívida. El Camp Murta esdevingué heliport improvisat. Hi vaig estar moltes hores, junt amb altres voluntaris, suportant el fred i una pluja intensa. Ajudàvem a carregar en els helicòpters paquets d'aliments i productes de primera necessitat per als damnificats. Recorde molt bé la bronquitis que vaig agafar. Els diversos llocs afectats per l'última dana també van rebre moltíssima solidaritat des de Xàtiva. Un amic, David Muñoz, treballà com a voluntari a Catarroja. Molts altres xativins, més de 300, també acudiren a zones sinistrades. Falles, clubs esportius i associacions se sumaren a la solidaritat. Els empleats de les botigues locals d'una cadena de supermercats, per exemple, llevaren fang a Benetússer després de llur jornada laboral. El gremi d'hostaleria preparà menús i realitzà expedicions a les viles arrasades. L'Ajuntament recollia ajudes en el pavelló Francisco Ballester. Agents de la policia local, a més d'acudir a les poblacions afectades, van organitzar els trasllats de material i menjar.
Un antic alumne meu, David Badenes, policia local a l'Alcúdia, em deia poc després de la dana: «Tenim tres morts i s'han retirat uns set-cents vehicles de la via pública.» Antonio Collado, veí d'Algemesí i cap de la nostra policia local, contestava al reporter d'un canal de televisió: «La indignació és generalitzada; la llei està per a ser complida. Les alertes primerenques són l'eina principal de prevenció. Hem après poc en quaranta anys. La diferència entre l'actual secretari autonòmic d'emergències i l'anterior, José María Ángel, que havia fet front a catàstrofes durant els últims nou anys, no té color.» Es referia, sense anomenar-lo, a Emilio Argüeso, antic quadre de C's i responsable d'emergències cessat, que estava reunit el dia 29 amb gent del món taurí i es va presentar tard, l'endemà, al Cecopi. L'escriptor i periodista Xavi Aliaga també va trepitjar els escenaris de l'horror. Després publicà a la revista El Temps el reportatge "Algemesí, una setmana després: 'l'altra zona zero'". Són alguns exemples de conciutadans nostres que, per deure o altruisme, van prestar ajuda solidària a persones que la necessitaven. Volia contar-ho.
Era molt menut llavors —només tenia cinc anys—, però conserve a la memòria imatges d'aquell esdeveniment. Passava moltes temporades en Algemesí, on havia nascut mon pare. La casualitat volgué que la meua família estigués sojornant uns dies a cals iaios durant la primera quinzena d'octubre. El Magre es desbordà i va inundar bona part de la vila. Els avis vivien al carrer Sant Joan Baptista, ben a prop del riu. Haguérem de pujar al primer pis; l'aigua, que assoliria més de dos metres d'alçada, destruí mobiliari i estris de la planta baixa que no es pogueren posar fora de perill i va matar tots els animals del corral (pollastres, gallines, conills). Els adults estaven angoixats. Jo —inconsciència de la infantesa— mirava des del balcó, la mar d'intrigat, com suraven pel carrer mobles i altres objectes. Un embriac, "Calaveró", sabates i ampolla de vi en mà, s'acostava a la cruïlla amb el carrer Josep Segura. L'home corria el risc de ser arrossegat pel fortíssim corrent d'aigua. El veïnat li demanava a crits que retrocedira. Ho vaig rememorar tot el 29 d'octubre.
La meua evocació de la "pantanada" de Tous de 1982 és més vívida. El Camp Murta esdevingué heliport improvisat. Hi vaig estar moltes hores, junt amb altres voluntaris, suportant el fred i una pluja intensa. Ajudàvem a carregar en els helicòpters paquets d'aliments i productes de primera necessitat per als damnificats. Recorde molt bé la bronquitis que vaig agafar. Els diversos llocs afectats per l'última dana també van rebre moltíssima solidaritat des de Xàtiva. Un amic, David Muñoz, treballà com a voluntari a Catarroja. Molts altres xativins, més de 300, també acudiren a zones sinistrades. Falles, clubs esportius i associacions se sumaren a la solidaritat. Els empleats de les botigues locals d'una cadena de supermercats, per exemple, llevaren fang a Benetússer després de llur jornada laboral. El gremi d'hostaleria preparà menús i realitzà expedicions a les viles arrasades. L'Ajuntament recollia ajudes en el pavelló Francisco Ballester. Agents de la policia local, a més d'acudir a les poblacions afectades, van organitzar els trasllats de material i menjar.
Un antic alumne meu, David Badenes, policia local a l'Alcúdia, em deia poc després de la dana: «Tenim tres morts i s'han retirat uns set-cents vehicles de la via pública.» Antonio Collado, veí d'Algemesí i cap de la nostra policia local, contestava al reporter d'un canal de televisió: «La indignació és generalitzada; la llei està per a ser complida. Les alertes primerenques són l'eina principal de prevenció. Hem après poc en quaranta anys. La diferència entre l'actual secretari autonòmic d'emergències i l'anterior, José María Ángel, que havia fet front a catàstrofes durant els últims nou anys, no té color.» Es referia, sense anomenar-lo, a Emilio Argüeso, antic quadre de C's i responsable d'emergències cessat, que estava reunit el dia 29 amb gent del món taurí i es va presentar tard, l'endemà, al Cecopi. L'escriptor i periodista Xavi Aliaga també va trepitjar els escenaris de l'horror. Després publicà a la revista El Temps el reportatge "Algemesí, una setmana després: 'l'altra zona zero'". Són alguns exemples de conciutadans nostres que, per deure o altruisme, van prestar ajuda solidària a persones que la necessitaven. Volia contar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada