Un dels elements més importants de l'actual confrontació política entre esquerra i dreta és la guerra cultural. Hi hagué un temps en que existien molts consensos entre la dreta conservadora i l'esquerra, tant comunista com socialista. A partir de Margaret Thatcher i Ronald Reagan, però, l'avinença sobre certs temes saltà pels aires. I des de llavors, la clivella entre uns i altres ha anat eixamplant-se cada vegada més. S'han trencat els ponts polítics. La dreta reaccionària pretén fer una esmena a la totalitat del sistema; voldria exterminar l'esquerra —acabar con los zurdos, en paraules de Milei— i, de pas, enderrocar un dels pilars de la democràcia liberal, l'alternança de partits en el poder. En matèria econòmica, es va imposant a poc a poc un neoliberalisme d'origen anglosaxó el qual, com diu el sociòleg francès Emmanuel Todd, no és cap innovació, sinó un nou sistema moral. «Els anglosaxons ja no tenen un model racional, sinó nihilista, propi del protestantisme zero.» I el nihilisme, la manca de moral, duu inexorablement a la destrucció de la societat civilitzada. Al capitalisme especulatiu ja no li interessa ni mantenir l'estat del benestar.
En altres èpoques, els conservadors —els demòcrates cristians sobretot— volien llevar-li validesa al concepte de lluita de classes. (Advocaven per l'enteniment i l'harmonia entre tots els estrats socials.) Ara, però, la dreta ha decretat la guerra contra els treballadors i els exclosos socials. És ella mateixa qui ha desfermat la lluita de classes. Trump, Bolsonaro o Milei són alguns dels portaestendards d'un nou capitalisme anàrquic i salvatge. ¿Té representants a Espanya? ¡I tant! La principal representant és Isabel Díaz Ayuso. A Madrid, els està arrabassant terreny inclús als feixistes de Vox. Insulta sense complexos el líder dels socialistes. Fins a la darreria dels setanta, aquest comportament era impensable. Díaz Ayuso diu fill de puta a Pedro Sánchez sense tallar-se un pèl. L'últim episodi, la visita del president argentí Javier Milei, a qui Díaz Ayuso ha imposat la Medalla Internacional de la Comunitat de Madrid, és l'enèsima mostra del combat acarnissat contra l'esquerra. Díaz Ayuso, que actua com una cap d'estat, ja ni respecta les convencions. Es capté així simplement per a cabrejar l'esquerra —to piss off the left, fa l'expressió anglosaxona.
En altres èpoques, els conservadors —els demòcrates cristians sobretot— volien llevar-li validesa al concepte de lluita de classes. (Advocaven per l'enteniment i l'harmonia entre tots els estrats socials.) Ara, però, la dreta ha decretat la guerra contra els treballadors i els exclosos socials. És ella mateixa qui ha desfermat la lluita de classes. Trump, Bolsonaro o Milei són alguns dels portaestendards d'un nou capitalisme anàrquic i salvatge. ¿Té representants a Espanya? ¡I tant! La principal representant és Isabel Díaz Ayuso. A Madrid, els està arrabassant terreny inclús als feixistes de Vox. Insulta sense complexos el líder dels socialistes. Fins a la darreria dels setanta, aquest comportament era impensable. Díaz Ayuso diu fill de puta a Pedro Sánchez sense tallar-se un pèl. L'últim episodi, la visita del president argentí Javier Milei, a qui Díaz Ayuso ha imposat la Medalla Internacional de la Comunitat de Madrid, és l'enèsima mostra del combat acarnissat contra l'esquerra. Díaz Ayuso, que actua com una cap d'estat, ja ni respecta les convencions. Es capté així simplement per a cabrejar l'esquerra —to piss off the left, fa l'expressió anglosaxona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada