En matèria de locomoció, vivim temps de canvi. La UE ja ha fixat data per al final dels vehicles que utilitzen combustibles fòssils. A partir de 2035, estarà prohibida la seua venda. A primera vista, la decisió europea sembla molt encertada, però convé analitzar bé la qüestió, perquè la prohibició podria tenir efectes negatius. Se suposa que només estaran autoritzats els vehicles elèctrics o que funcionen amb hidrogen. En realitat, la mesura té pros i contres. La lluita contra el canvi climàtic exigiria disminuir la dependència del cotxe. A Xàtiva, posem per cas, aqueixa dependència és exagerada, amb els problemes que se'n deriven (congestió de vies públiques, escassedat de places d'aparcament...). Molts xativins s'han acostumat a prendre l'automòbil per a fer recorreguts de 500 o 600 m. Ateses les dimensions de la ciutat, és pràcticament innecessària la utilització del vehicle per a moure's entre punts distints del nucli urbà, però hem adquirit l'hàbit de fer servir el cotxe per a qualsevol trasllat. No ens limitem a usar-lo quan cal —per a carregar la compra setmanal, dur els infants a l'escola, desplaçar-nos a un lloc de treball llunyà...
Molts trasllats amb vehicle privat s'evitarien si existís l'alternativa de transports públics fiables i barats. Però tornem a la prohibició de 2035. El primer efecte negatiu serà econòmic i afectarà la classe treballadora. Si el preu dels cotxes continua pujant, no tothom tindrà diners per a canviar el vell per un de nou. De fet, dijous passat es publicava en aquestes mateixes planes una notícia aclaridora: La rentas valencianas más bajas se 'despiden' de comprar coches. Segons un estudi de l'OCU, només un terç de les adquisicions de cotxes en 2022 fou efectuat per gent amb rendes anuals inferiors a 15.000 euros —en 2017, persones amb aquest nivell de renda havien adquirit el 60% dels vehicles venuts. Comprar un cotxe ha esdevingut un luxe a causa de la inflació i les tecnologies lligades a l'electrificació, molt cares. I seguint amb els efectes negatius, cal advertir que ni l'electricitat ni l'hidrogen acabaran amb les emissions de carboni. Si ens referim al cotxe elèctric, cal considerar tota la seua vida, des de la fabricació fins a la baixa i el desballestament. Fabricar cotxes elèctrics contamina molt. Les bateries causen múltiples problemes ambientals.
Contenen liti i altres minerals l'extracció dels quals deixa la corresponent petjada de carboni. (Extraure liti consumeix molta aigua.) També hi ha emissions durant el procés de recàrrega. Els experts diuen que la producció d'1kWh al nostre país genera 154 grams de CO2. Això suposa que un cotxe elèctric amb una bateria d'entre 50 i 60 kWh pot generar una contaminació de vora 7 milions de tones de CO2 al llarg de la seua vida útil. Per tant, sense ús d'electricitat verda en la fabricació i la recàrrega, les emissions zero del cotxe elèctric són una utopia. El reciclatge dels components de la bateria (liti, alumini, cobalt, níquel, magnesi...) planteja incògnites. El procés és complex i car. La bateria també conté àcids i substàncies tòxiques que caldrà emmagatzemar, perquè no es poden reciclar. És previsible el dilema que se li plantejarà a la indústria: ¿construir cementiris o enviar deixalles al tercer món, com es fa amb molta desferra d'aparells electrònics? I un últim apunt: els accidents de cotxes elèctrics causen danys mecànics i personals molt greus.
També s'aposta per l'hidrogen, verd si es produeix amb energia neta. L'hidrogen és més car que l'electricitat necessària —molta— per a generar-lo. El preu final inclou els costos, l'amortització de les inversions en electrolitzadors... Sense ajudes públiques, un cotxe amb pila d'hidrogen sols està a l'abast dels rics. Segons els experts, un consum energètic que puga electrificar-se mai no apostarà per l'hidrogen; és més barat consumir l'electricitat amb què cal processar-lo. Finalment està el problema de la infraestructura. ¿Hi haurà a Xàtiva, en 2035, punts de recàrrega suficients per a un parc mòbil com l'actual? Disposar de vint-i-vuit endolls en una comunitat de veïns amb vint-i-vuit places d'aparcament sembla improbable. ¿Quin cost tindrà l'electricitat en la pròxima dècada? Mmm. És possible que el preu del cotxe del futur solucione, ves per on, el batibull del trànsit xativí. ¿Què passarà amb les franquícies automobilístiques i els nombrosos tallers dels polígons industrials? ¿Hi haurà bons transports públics? ¿Quin partit polític governarà la ciutat?
(publicat a Levante-EMV, el 25/03/2023)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada