dissabte, 17 de març de 2018

Ambient fester

Dies enrere, algú m'envià per WhatsApp un vídeo nostàlgic. Era un NO-DO antic dedicat a les falles. Contava l'arribada al port de València de 528 expedicionaris valencians o descendents de valencians que residien en països sud-americans (Argentina, Xile, Uruguai i Brasil). Havien travessat l'Atlàntic en el vaixell Cabo San Roque. Durant la travessia, el capità de l'embarcació havia organitzat unes festes a bord per a imposar les bandes de falleres majors i falleres majors infantils a joves i xiquetes de cada país de procedència. En el Grau de València esperaven les autoritats municipals, presidides per l'alcalde Adolfo Rincón de Arellano. Com que aquest personatge fou primer edil del cap i casal entre 1958 i 1969, supose que l'arribada del vaixell faller es produiria a mitjan dècada dels seixanta del segle passat, en plena època franquista. ¡Mare meua! Rincón de Arellano, metge cardiòleg, fou també president de la Diputació (entre 1943 i 1949) i procurador en les Corts franquistes (entre 1943 i 1949, 1958 i 1969, i 1973 i 1977). Ja es veu que no tindria massa temps per a dedicar-se a la seua professió mèdica.

Els lectors més majors recordaran que el NO-DO (Noticiarios y Documentales) es projectava obligatòriament en tots els cines, entre 1942 i 1976, abans de passar les pel·lícules. (Continuaria projectant-se de forma voluntària fins a 1981.) Veure la barreja de falles en blanc i negre i bigotis falangistes em portà records de la meua joventut. La biografia de Rincón de Arellano és peculiar. Durant els seus estudis a la Universitat de València, fou membre de les Joventuts Socialistes. Després, militaria a la Joventut Monàrquica —es va casar amb una aristòcrata, Isabel María de Castellví Trénor, comtessa de Villanueva. Finalment, acabaria allistant-se en les JONS d'Onésimo Redondo, que s'integrarien en la Falange Española. En canvi, el pare del futur alcalde havia col·laborat amb la República —fou condemnat a mort, bé que li fou commutada la pena capital per presó, que complí al penal de Montolivet. Rincón de Arellano ha passat a la posteritat per la destrucció de múltiples edificis de València durant el seu mandat: el Mercat de les Flors de Goerlich, la Facultat de Medicina, el Palau de Ripalda, l'antiga Fira de Mostres...

La seua esposa tenia avantpassats irlandesos. Curiosament, avui, 17 de març, és la diada de Sant Patrici. A causa de la diàspora irlandesa, aquesta festa ha acabat celebrant-se en molts països: Estats Units (on viuen trenta milions de descendents d'irlandesos), Argentina, Mèxic, Espanya... Durant la diada del sant patró d'Irlanda, és costum vestir-se de verd i organitzar desfilades. Les més importants es fan a Dublín i Nova York. El Saint Patrick's Day té gran importància en la República Argentina (l'almirall Guillermo Brown, fundador de l'armada d'aquest país tenia orígens irlandesos). Sant Patrici també és el patró de Múrcia; el seu regne fou conquerit pel rei Joan II de Castella després de derrotar els musulmans en la batalla de Los Alporchones el dia 17 de març de 1452. En fi, tant se val Sant Josep com Sant Patrici. Està clar que els valencians no tenim l'exclusiva de l'ambient fester. En aquests dies de febrer i març proliferen les diades que celebren l'arribada de la primavera. En realitat, són celebracions paganes cristianitzades.

Conserven ecos de les antigues lupercals i bacanals. A Grècia i Roma, les bacanals es dedicaven a Bacus o Dionís (déu del vi). Durant les celebracions es bevia sense mesura. Les sacerdotesses organitzaven la cerimònia de les bacants, de caràcter orgiàstic. El culte primitiu era femení. Quant a les lupercals, el papa Gelasi I les prohibí al segle V. Les carnestoltes i altres festivitats actuals, que marquen el final de l'hivern, tenen origen en aquells ritus pagans. Però tornem al vaixell faller del NO-DO. Avui, les falles són Patrimoni Immaterial de la Humanitat i conviuen amb governs d'esquerres. Tanmateix, certa crosta reaccionària no acaba de desaparèixer. Fills d'alcaldes franquistes coetanis de Rincón de Arellano, exdiputats del PP i d'Unió Valenciana, grups d'ultradreta i membres d'entitats blaveres planten batalla a la mentalitat progressista que tracta d'introduir al món faller del cap i casal el regidor nacionalista Pere Fuset. Sortosament, a Xàtiva sembla regnar la pau i la concòrdia entre fallers i autoritats municipals. Sembla.

(publicat a Levante-EMV, el 17/03/2018)