Avui s'acaba la Fira. La festa major xativina sempre és motiu de polèmica entre opinions divergents. Des de primeries d'agost han proliferat les crítiques al programa oficial de la present edició. Sense anar massa lluny, Mar Vicent deixava anar en aquestes planes, dimarts passat, les seues objeccions. Contará con la figura de la Reina, representante por designación cuasi divina de todas las mujeres de esta ciudad que no acaba de entrar en el siglo XXI, escrivia a la seua columna. També ironitzava sobre l'enginyeria comptable per a justificar l'estalvi de despeses, l'escassa participació ciutadana, l'homenatge a Concha Piquer —s'oblidava d'Antonio Molina— i els tallers de mocadors i nusos de corbata. Concloïa que un model diferent de fira, que incorpore renovació i modernitat, no ha arribat encara a casa nostra. Dedicava la part més àcida de la seua reflexió a retraure la manca d'expertesa dels responsables municipals: el actual gobierno, antes oposición, no supo aprovechar sus largos años de travesía del desierto para cerrar el proyecto alternativo. ¿Què volen que els diga? Subscric quasi totes aquestes objeccions a la Fira 2016.
Ara bé, la senyora Vicent queia en una contradicció final. Després d'haver criticat indirectament l'alcalde —Roger Cerdà porta personalment la ponència de Fira—, es lamentava que un regidor —devia referir-se al cap d'EUPV— estiga rebent un correctiu sever i siga atacat des de tots els flancs. Segons la columnista, qui té boca s'equivoca i només qui camina pot ensopegar davant l'esguard maliciós dels qui estan tranquil·lament asseguts. ¡Totalment d'acord! Però aquest raonament s'ha de fer servir en tots els casos. (Que ningú no em toque en tal mentre jo critique en tal altre és contradicció manifesta.) Dies enrere, jo vaig fer una crítica constructiva al regidor de mobilitat. El cap local de Ciudadanos s'hi va adherir en un tres i no res. Coses que passen. La dreta també li copiarà a la senyora Vicent parts de la seua columna. No hem de caure, però, en l'autocensura; perdríem credibilitat davant els lectors si només criticàrem els errors d'uns. Els polítics, encara que siguen de la nostra corda, s'han d'atenir a la dita popular: «Qui no vulga pols que no vaja a l'era.» («Qui no vulga calor que no entre en la cuina», diuen els anglosaxons.)
Però tornem a la Fira. Jo hi he trobat aspectes positius. Continua millorant la qualitat del teatre per a grans i menuts. Sembla que el Premi de Pintura Fira d'Agost ha actualitzat els seus plantejaments (composició del jurat, selecció prèvia, dotació econòmica). Es manté la presència de cançó i música popular interpretades en la nostra llengua. Han actuat Marina Rossell i Mara Aranda, al XXII Festival de la Cançó, i els grups Zoo i Barbaritats, en un festival celebrat anit a la Murta. Ara bé, la nostra festa major no ha experimentat canvis radicals. El programa oficial encara juga a favor de les manifestacions artístiques foranes. Seguim dominats per una cultura de masses en què les expressions específiques de la cultura autòctona tenen escassa participació. El desequilibri és evident al camp de la subcultura juvenil —a la música pop, sobretot. ¿Què hauria de fer un govern municipal democràtic i progressista? Subvertir la situació, donar prioritat a la cultura pròpia en detriment de les alienes. És una qüestió de discriminació positiva.
Ignore si un gran festival amb cantants i músics provinents del nostre àmbit lingüístic donaria una nota distintiva a la Fira o projectaria el nom de la nostra ciutat —el meu amic Xavi Aliaga creu que arribem massa tard. No sé si les disponibilitats pressupostàries permetrien d'organitzar un esdeveniment com aquest. Tanmateix, els trets diferencials solen aportar valor afegit en un món excessivament uniformat. Tampoc no estaria mal dotar de certa especialització altres fites festives o culturals distintes de la Fira —les Nits al Castell, posem per cas. Aquest canvi de rumb només pot ser pilotat per l'equip de govern actual. Ningú no pot esperar que un govern de PP i C's, si la dreta tornés a guanyar les eleccions municipals, recolze la cultura dels valencians. Jo m'empipe quan veig que el castissisme espanyol continua monopolitzant molts apartats de la programació cultural. Ni algunes persones que conec ni jo mateix hem votat a l'esquerra perquè ens servisca els mateixos menús que ja ens cuinava Rus. No volem una fira com la d'Albacete.
(publicat a Levante-EMV, el 20/08/2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada