Peces oblidades

Tot i conservar un abundant patrimoni, Xàtiva ha anat perdent, per causes diverses, múltiples peces històriques i artístiques. En temps pretèrits, la ciutat comptà amb un elevat nombre de monges i clergues —tant regulars com seculars. Estava ben assortida, per tant, d’esglésies, ermites, monestirs i capelles. Alguns d’aquests edificis religiosos (els convents dels cistercencs, els trinitaris, els dominicans, les clarisses, els franciscans, els mercedaris...) han desaparegut total o parcialment. Molts han patit amputacions irrecuperables. Em referisc, posem per cas, al claustre de Santa Clara, dinamitat durant la Guerra Civil, per a construir un mercat. (Les runes van servir per a terraplenar l’Albereda.)  Sent molt menut, sentia contar com eren de bàrbars els “rojos”, que s’havien dedicat a destrossar-ho tot. En adquirir consciència de les coses, vaig comprovar, però, que la barbàrie no era exclusiva d’un bàndol. En època franquista foren tombats dos edificis ben emblemàtics de la ciutat, els antics convents de Sant Francesc i Sant Domènec. Algú volia construir sobre els solars. Finalment, sols s’edificaria una enorme torre d’allotjaments al solar de Sant Francesc. (Les excavacions quasi enfonsen l’església.)

Els enderrocs de l’altre convent, el dels frares dominicans, sempre han conservat un gran valor, perquè poden ser reconstruïts. El conjunt —ja ho he dit en més d’una ocasió— hauria d’estar totalment rehabilitat. La seua devastació constituí un episodi punyent; s’esdevingué a les acaballes del franquisme. El consistori xativí es va desentendre de l’assumpte. (Només l’escultor Francisco Bolinches, que era regidor en aquell temps, intentà frenar l’esfondrada.) Un cop adquirit per la corporació, en època socialista, el conjunt fou objecte de diverses i successives actuacions: campanyes de desenrunament, classificació de les peces conservades, restauració de l’església. Més recentment s’han alçat la sala capitular i l’ala meridional del claustre... A poc a poc, Sant Domènec va recuperant part de la magnificència perduda. Però encara queden per restaurar dependències importants. A més de les altres ales del claustre, caldria recuperar el refetor, un saló de planta quadrangular (d’uns 40 metres de llargària per 8 d’amplària) dividit en trams per arcs diafragmàtics recolzats sobre permòdols. ¡Un espai impressionant!


 

Quant a la regeneració de la ciutat vella, la importància d’una intervenció en ple centre històric, a l’eix format pels carrers Sant Domènec i Sant Agustí, és evident. L’interès del monument transcendeix, però, els límits estrictament locals (els patis gòtics són molt escassos a terres valencianes). La rehabilitació total del conjunt implicaria recuperar elements gòtics que hom creia perduts per a sempre. Xàtiva podria ser equiparada amb Morella, que conserva l’església, el claustre i l’aula capitular del convent de Sant Francesc. Durant el procés de restauració del conjunt morellà sortí a la llum un fresc del segle XV que representa la Dansa de la Mort. També l’ala meridional del convent xativí ha deparat sorpreses; amagava diversos fragments de pintura mural que podrien datar del segle XIII. En definitiva, la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Xàtiva hauria de marcar-se un objectiu prioritari: la restauració completa de l’antiga casa dels frares predicadors.

El convent arribà a albergar un estudi de Teologia i Art, en funcionament fins al segle XIX. És, per tant, una fita de la nostra història. A hores d’ara, l’església, antiga seu de la confraria de la Vera Creu, acull actes diversos. Sense anar massa lluny, a primeries de març s’hi celebrà un magnífic concert de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València. Però el conjunt de dependències recuperades està habitualment tancat al públic. (El convent de Sant Agustí pateix idèntica deixadesa; el pati classicista i l’esplèndid reresagrari de l’església, d’estil rococó, tampoc no tenen horari de visites.) Després de romandre excepcionalment obert, mentre el castell estava en obres, el convent dels dominicans torna a estar tancat. Els balanços de visites a l’estand de FITUR i al castell de Xàtiva estan molt bé, sí, però es troba a faltar una política turística seriosa, una política que pose en valor peces oblidades del nostre patrimoni.

(publicat a Levante-EMV, el 22/03/2014)