L'acord signat per PP i PSOE, per a renovar el CGPJ, ha estat rebut amb la satisfacció d'alguns i el malestar d'altres. Si Marhuenda, Jiménez Losantos, Inda, Aznar i Ayuso diuen que és bo, alguna cosa no quadra. En realitat, és un canvi de cromos entre les dues grans formacions del vell bipartidisme: deu estampetes per a tu i deu per a mi, i pregar que cap progressista no canvie de bàndol. Això no garanteix la pau ni ara ni a la pròxima renovació. Llevat de Sumar, sumit en una enorme confusió, els partits que donaren suport a la investidura de Sánchez no estan contents; se senten exclosos. Si s'analitza la lletra menuda de l'acord, trobem coses molt cridaneres. La llista del PP inclou com a suplent Guillermo García-Panasco, fiscal que inicià una investigació més tard declarada il·legal contra la magistrada Victoria Rosell, la qual per cert ha estat vetada i no formarà part del nou CGPJ. (L'exjutge Salvador Alba, que volgué acabar amb la carrera de Rosell, fou condemnat pels delictes de prevaricació, suborn de funcionari i falsedat en document oficial, i compleix condemna de sis anys i mig de presó en un centre penitenciari de Canàries.) Però encara hi ha més detalls foscos.
També s'ha pactat que José María Macías, fins ara vocal del CGPJ, siga magistrat del Tribunal Constitucional. Aquest jutge s'ha caracteritzat per les seues posicions ultradretanes i per la seua hostilitat contra el govern. De fet, fou el redactor de l'informe del CGPJ contra l'amnistia quan encara no es coneixia el seu text. També fou responsable que Álvaro García, Fiscal General de l'Estat, no obtingués l'aval del consell. (Sumar sí ha mostrat la seua disconformitat amb l'elecció de José María Macías.) A les files del PP sembla haver-hi divisió de parers, però l'acord assolit beneficia objectivament la dreta. Un empat, en comptes d'una majoria progressista reflex de la majoria parlamentària... ¿Què més es pot demanar? A més, el PP continuarà tenint la possibilitat de bloqueig, perquè cal una majoria de 3/5 per a efectuar nomenaments. Ara mateix, diferents òrgans de la cúpula judicial tenen vora cent vacants produïdes per diferents causes: jubilacions, morts, renúncies... S'albira la pròxima batalla: l'elecció de president del consell i del TS. Hauria de ser persona progressista, però calen, ja s'ha dit adés, els vots d'almenys dotze consellers.
Fa dos anys era imminent un acord semblant, però Núñez Feijóo es va tirar enrere. El sector més extremista del PP, liderat per Díaz Ayuso, deia que firmar pactes amb el sanxisme era donar-li una ganivetada a la democràcia. (La raó profunda era la por a perdre el control del sistema judicial.) Potser ara, el cap del PP, en veure que el final de la legislatura no sembla immediat, ha trobat avantatges a l'acord: triomfa sobre l'ala dura del seu partit, acaba amb una anomalia constitucional que ja no es podia sostenir indefinidament, evita l'ultimàtum de Sánchez, aconsegueix un empat i pot presentar-se davant dels ciutadans com un estadista moderat (un "moderat" peculiar, atesa la seua comparació del govern d'Espanya amb els de Cuba, Nicaragua i Veneçuela). És possible que qui haja patit una ganivetada siga Isabel Díaz Ayuso. En fi, l'acord de PSOE i PP, que no estarà definitivament tancat mentre no es vote al parlament, torna a posar d'actualitat el debat sobre la independència judicial, que no té res a veure amb el CGPJ. Els jutges són independents quan exerceixen la funció jurisdiccional, quan redacten en els seus despatxos un acte, una sentència, un vot particular, o quan emeten el seu vot en una sala sense que res no els pertorbe.
Són independents perquè ningú no els pot remoure de les seues places. El CGPJ no exerceix cap funció jurisdiccional, no dicta sentències; és un òrgan de govern. De fet, en poden formar part algunes persones que no són jutges, sinó juristes de reconegut prestigi (catedràtics, fiscals, advocats...). Ara bé, el CGPJ nomena el president, els presidents de sala i els magistrats del Tribunal Suprem, el president i els presidents de sala de l'Audiència Nacional, el president i els presidents de sala dels Tribunals Superiors de Justícia, els presidents de les Audiències Provincials, és a dir, les persones que han d'ocupar els llocs més preeminents en diversos òrgans de la cúpula judicial. Actualment, una reforma de la LOPJ impedia al consell caducat efectuar aqueixos nomenaments. Per tant, el nombre de vacants i la quantitat d'assumptes endarrerits havien pres unes dimensions considerables, afectant negativament el prestigi de tot el sistema judicial. I açò ens duu als conceptes d'imparcialitat i equitat. Nombrosos jutges manquen d'una cosa i l'altra, tot i gaudir de plena independència. Bàsicament, els jutges i els magistrats poden perdre la seua imparcialitat per dos motius.
Un primer és l'ideològic. La gran majoria dels jutges és conservadora —hi sovintegen també els ultraconservadors. De vegades, tenim notícies de sentències, i de considerants de les mateixes, que ens deixen bocabadats. Estan dictades per la ideologia política, les creences religioses ultres o el masclisme. Ha passat en el procés als polítics independentistes catalans, o va passar amb la sentència de la manada. També es perd la imparcialitat quan hom vol tenir bones relacions amb els col·legues, per tal de no posar en perill la carrera professional. Recorden la famosa frase d'Alfonso Guerra: Quien se mueva no saldrá en la foto. El sistema d'apel·lacions hauria de corregir les decisions parcials, però la cosa no és fàcil; a la cúpula judicial s'acumula una enorme quantitat de magistrats i magistrades de tarannà conservador que de vegades no fan justícia, sinó política. (Els independentistes catalans condemnats no tingueren oportunitat d'apel·lació; se'ls va furtar el dret al jutge ordinari predeterminat per la llei.) ¿Soluciona tot açò l'acord firmat per PSOE i PP? ¡No crec! Hi ha, això sí, molt bones paraules i el propòsit d'elaborar aviat un pla de regeneració.
El nou CGPJ disposarà de sis mesos per a elaborar amb el suport mínim de les tres cinquenes parts dels membres una proposta de millora del sistema d'elecció dels vocals del torn judicial. Suposant que s'aconseguisca la majoria de suport qualificada, la proposta no serà vinculant; si els canvis proposats obliguen a reformar la Llei Orgànica del Poder Judicial, decidirà per majoria absoluta el legislatiu, que no està supeditat al CGPJ. El PP continua insistint en un model corporatiu: que només els jutges elegisquen els vocals del torn judicial. El portaveu de Jueces y Juezas para la Democracia ja ha dit que això no li sembla bé. El CGPJ necessita una legitimitat democràtica que sols pot donar el parlament. El corporativisme tindria dos efectes perniciosos: la preeminència de les rivalitats de poder i els jocs d'interessos gremials a l'hora d'elegir els vocals i la condemna a patir in aeternum un Consell General del Poder Judicial conservador inclús quan les urnes donen majories parlamentàries d'esquerres. I l'acordat no diu res de canviar el model d'accés a la carrera judicial, perquè els fills de la classe treballadora hi tinguen més presència.
També s'ha pactat que José María Macías, fins ara vocal del CGPJ, siga magistrat del Tribunal Constitucional. Aquest jutge s'ha caracteritzat per les seues posicions ultradretanes i per la seua hostilitat contra el govern. De fet, fou el redactor de l'informe del CGPJ contra l'amnistia quan encara no es coneixia el seu text. També fou responsable que Álvaro García, Fiscal General de l'Estat, no obtingués l'aval del consell. (Sumar sí ha mostrat la seua disconformitat amb l'elecció de José María Macías.) A les files del PP sembla haver-hi divisió de parers, però l'acord assolit beneficia objectivament la dreta. Un empat, en comptes d'una majoria progressista reflex de la majoria parlamentària... ¿Què més es pot demanar? A més, el PP continuarà tenint la possibilitat de bloqueig, perquè cal una majoria de 3/5 per a efectuar nomenaments. Ara mateix, diferents òrgans de la cúpula judicial tenen vora cent vacants produïdes per diferents causes: jubilacions, morts, renúncies... S'albira la pròxima batalla: l'elecció de president del consell i del TS. Hauria de ser persona progressista, però calen, ja s'ha dit adés, els vots d'almenys dotze consellers.
Fa dos anys era imminent un acord semblant, però Núñez Feijóo es va tirar enrere. El sector més extremista del PP, liderat per Díaz Ayuso, deia que firmar pactes amb el sanxisme era donar-li una ganivetada a la democràcia. (La raó profunda era la por a perdre el control del sistema judicial.) Potser ara, el cap del PP, en veure que el final de la legislatura no sembla immediat, ha trobat avantatges a l'acord: triomfa sobre l'ala dura del seu partit, acaba amb una anomalia constitucional que ja no es podia sostenir indefinidament, evita l'ultimàtum de Sánchez, aconsegueix un empat i pot presentar-se davant dels ciutadans com un estadista moderat (un "moderat" peculiar, atesa la seua comparació del govern d'Espanya amb els de Cuba, Nicaragua i Veneçuela). És possible que qui haja patit una ganivetada siga Isabel Díaz Ayuso. En fi, l'acord de PSOE i PP, que no estarà definitivament tancat mentre no es vote al parlament, torna a posar d'actualitat el debat sobre la independència judicial, que no té res a veure amb el CGPJ. Els jutges són independents quan exerceixen la funció jurisdiccional, quan redacten en els seus despatxos un acte, una sentència, un vot particular, o quan emeten el seu vot en una sala sense que res no els pertorbe.
Són independents perquè ningú no els pot remoure de les seues places. El CGPJ no exerceix cap funció jurisdiccional, no dicta sentències; és un òrgan de govern. De fet, en poden formar part algunes persones que no són jutges, sinó juristes de reconegut prestigi (catedràtics, fiscals, advocats...). Ara bé, el CGPJ nomena el president, els presidents de sala i els magistrats del Tribunal Suprem, el president i els presidents de sala de l'Audiència Nacional, el president i els presidents de sala dels Tribunals Superiors de Justícia, els presidents de les Audiències Provincials, és a dir, les persones que han d'ocupar els llocs més preeminents en diversos òrgans de la cúpula judicial. Actualment, una reforma de la LOPJ impedia al consell caducat efectuar aqueixos nomenaments. Per tant, el nombre de vacants i la quantitat d'assumptes endarrerits havien pres unes dimensions considerables, afectant negativament el prestigi de tot el sistema judicial. I açò ens duu als conceptes d'imparcialitat i equitat. Nombrosos jutges manquen d'una cosa i l'altra, tot i gaudir de plena independència. Bàsicament, els jutges i els magistrats poden perdre la seua imparcialitat per dos motius.
Un primer és l'ideològic. La gran majoria dels jutges és conservadora —hi sovintegen també els ultraconservadors. De vegades, tenim notícies de sentències, i de considerants de les mateixes, que ens deixen bocabadats. Estan dictades per la ideologia política, les creences religioses ultres o el masclisme. Ha passat en el procés als polítics independentistes catalans, o va passar amb la sentència de la manada. També es perd la imparcialitat quan hom vol tenir bones relacions amb els col·legues, per tal de no posar en perill la carrera professional. Recorden la famosa frase d'Alfonso Guerra: Quien se mueva no saldrá en la foto. El sistema d'apel·lacions hauria de corregir les decisions parcials, però la cosa no és fàcil; a la cúpula judicial s'acumula una enorme quantitat de magistrats i magistrades de tarannà conservador que de vegades no fan justícia, sinó política. (Els independentistes catalans condemnats no tingueren oportunitat d'apel·lació; se'ls va furtar el dret al jutge ordinari predeterminat per la llei.) ¿Soluciona tot açò l'acord firmat per PSOE i PP? ¡No crec! Hi ha, això sí, molt bones paraules i el propòsit d'elaborar aviat un pla de regeneració.
El nou CGPJ disposarà de sis mesos per a elaborar amb el suport mínim de les tres cinquenes parts dels membres una proposta de millora del sistema d'elecció dels vocals del torn judicial. Suposant que s'aconseguisca la majoria de suport qualificada, la proposta no serà vinculant; si els canvis proposats obliguen a reformar la Llei Orgànica del Poder Judicial, decidirà per majoria absoluta el legislatiu, que no està supeditat al CGPJ. El PP continua insistint en un model corporatiu: que només els jutges elegisquen els vocals del torn judicial. El portaveu de Jueces y Juezas para la Democracia ja ha dit que això no li sembla bé. El CGPJ necessita una legitimitat democràtica que sols pot donar el parlament. El corporativisme tindria dos efectes perniciosos: la preeminència de les rivalitats de poder i els jocs d'interessos gremials a l'hora d'elegir els vocals i la condemna a patir in aeternum un Consell General del Poder Judicial conservador inclús quan les urnes donen majories parlamentàries d'esquerres. I l'acordat no diu res de canviar el model d'accés a la carrera judicial, perquè els fills de la classe treballadora hi tinguen més presència.
