dimecres, 19 de març de 2008

Regust agredolç

Es veia venir. El bipartidisme (o duopoli partidista, com ha dit algú) s’ha emparat de l’escena política. Minven, per tant, el pluralisme i la qualitat del nostre sistema democràtic. En general, la crispació en què s’ha instal·lat el partit hegemònic de la dreta i una llei electoral injusta en tenen la culpa (al País Valencià, cal esmentar, a més, altres causes, com ara la divisió que regna al si de l’esquerra alternativa o la parquedat de l’espai electoral nacionalista). D’altra banda, aquestes eleccions han esmicolat la teoria, molt difosa, que la participació alta afavoreix sempre l’esquerra. El PSOE no ha aconseguit, en aquesta ocasió, d’engrescar l’electorat centrista. El seu triomf, tot i ser indiscutible, s’ha amanit restant vots als nacionalistes i a IU.

Amb l’aritmètica parlamentària que han fornit les urnes, les legislatures sortint i entrant s’assemblaran com dues gotes d’aigua. El PP, que no ha patit un càstig massa sever, tindrà la temptació de seguir practicant una oposició molt dura (a més, com bona part de la victòria socialista s’explica pels resultats obtinguts a Catalunya, el PP valencià continuarà agitant, de forma interessada, l’espantall del catalanisme). Rodríguez Zapatero, que no ha assolit, com volia, la majoria parlamentària suficient per a governar sense ensurts, haurà de pactar amb els nacionalistes moderats o fer equilibris amb els partits del grup mixt. Des de l’òptica socialista, les dues opcions són igualment dolentes. És fàcil de preveure que assumptes com ara la revisió del text constitucional, la llei de terminis per a l’avortament o la denúncia dels acords amb el Vaticà hauran d’esperar temps millors. ¿Algú creu, per exemple, que els socialistes obtindran el suport de CIU per a modificar les actuals relacions de l’Estat amb l’Església Catòlica?

Al País Valencià, les forces de progrés han palesat novament la seua incapacitat per a resoldre problemes endèmics que llastren el seu futur, com ara l’absència de propostes encoratjadores o la manca de líders amb carisma. La presència a les llistes socialistes de personatges rellevants, com la Vice-presidenta del Govern o el Ministre de Sanitat, no ha donat els rèdits que esperaven els seus valedors. Hi ha un regust agredolç a les hosts del carrer Blanqueries: els optimistes comparen els resultats del passat dia 9 amb els de les últimes eleccions locals i autonòmiques, i remarquen que s’han recuperat vots i s’ha frenat la davallada; els pessimistes, en canvi, destaquen que, amb uns índexs de participació altíssims (ratllant el 80 %), el PPCV ha tornat a traure uns resultats estratòsferics.

El bipartidisme també ha fet estralls a Xàtiva. Serà difícil, però, d’arrabassar la majoria absoluta al seu alcalde; els socialistes locals, tot i beneficiar-se del vot útil, han vist com la dreta superava de nou la barrera del 50 % dels vots emesos. Caldrà, doncs, treballar de valent, de cara a les pròximes eleccions municipals i autonòmiques, per a conservar el pluralisme polític. La coalició Bloc-Iniciativa-Verds no hauria de desmoralitzar-se pels resultats d’aquestes legislatives. Com ja s’ha dit moltes vegades, el Bloc i els seus aliats juguen altra lliga.
...
(publicat a Levante-EMV, el 19/03/08)