En 2017, el doctor Daniel J. Siegel, professor clínic de psiquiatria a l'Escola de Medicina de la Universitat de Califòrnia en Los Ángeles (UCLA), escrivia açò: «No sabrem si algú que tus i esternuda en l'altre extrem del vagó pateix una grip, bronquitis, un refredat, una pneumònia o una al·lèrgia, però no cal que un metge ens diga que el tossidor està malalt. Sabem que és més segur mantenir-se allunyat d'ell. També podem pensar que té un estat mental força qüestionable qui exalta les persones un dia i n'abusa el següent, qui implora l'aprovació de la gent inclús quan l'ataca, qui menteix compulsivament, contradient-se a tothora. No sols és més segur estar-ne lluny. També cal mantenir-lo allunyat de situacions en què puga fer mal.» La reflexió de Siegel anava dedicada a Donald Trump, que havia guanyat les eleccions presidencials en novembre de l'any anterior —no per vot popular, sinó gràcies al peculiar sistema electoral nord-americà— i exercia el seu primer mandat. El símil del tossidor utilitzat pel psiquiatra li anava que ni pintat a Trump, que ja donava mostres de sobra del seu tarannà i les seues actuacions força inquietants.
Imaginem algú amb els següents trets de personalitat: s'obsessiona amb fantasies d'amor ideal, bellesa, èxit i poder il·limitats; la seua percepció de la pròpia importància és exagerada; creu ser especial i únic, i que només poden comprendre'l persones especials o d'alt estatus, les úniques amb què hauria de relacionar-se; exigeix una admiració excessiva; sempre pensa que està en el seu dret; alberga unes expectatives poc raonables de rebre un tracte de favor especial i espera l'acompliment automàtic d'aqueixes expectatives; tendeix a l'explotació de les persones, per a traure'n profit o utilitzar-les en la consecució dels seus objectius; presenta actituds arrogants i superbes... Les semblances amb Trump són evidents. La manca d'empatia el duu a la incapacitat de reconèixer sentiments i necessitats d'altres persones i d'identificar-se amb elles. Molt sovint, té enveja dels altres o creu que els altres li la tenen. Experimenta variacions extremes en l'estat d'ànim. Té dificultats per a obtenir retroalimentació adequada de la seua conducta. Diu mentides freqüents per a mantenir l'autoestima i la il·lusió d'èxit. Té altres conductes antisocials afegides.
¿Com està la salut mental del mandatari nord-americà? No sé. Però són fàcilment observables el seu comportament i totes les conseqüències nefastes que se'n deriven: persecució i deportació de grups de persones, incloent minories religioses i immigrants, que són vistos com una amenaça; degradació, ridiculització i menyspreu dels rivals i els crítics; foment del culte a l'home poderós; apel·lació freqüent a la por i la ira; promeses de solució dels problemes si tothom confia en ell; intent de reinventar la història; nul·la preocupació per la veritat. Trump mai no demana disculpes ni admet errors d'importància. Mostra una seguretat i una confiança excessives en si mateix. No veu necessitat de persuadir racionalment ningú. Menysprea i rebaixa les dones mentre al·lega enaltir-les. Desdenya institucions públiques com els tribunals, quan no estan subordinades a ell. Defèn la supremacia nacional sobre el dret internacional i el respecte a les altres nacions (és una amenaça total per al medi ambient, la societat i les relacions internacionals). Incita i excusa la violència pública dels seus partidaris. Intenta desmuntar l'estat de dret i la democràcia liberal.
El president nord-americà ha inventat una nova manera d'exercir el poder de forma totalitària, el trumpisme. Trump 2.0 té molt més poder que al primer mandat. Controla Congrés, Senat, Cort Suprema i vint-i-set dels cinquanta estats de la federació. Fins ara —ja veurem quant li dura—, comptava també amb el suport de grans empreses, que pensaven beneficiar-se de les decisions fiscals i comercials que prenga Trump. Sent que té les mans lliures per a fer el que vulga. La qüestió bàsica és saber fins a quan preferirà el Partit Republicà que Trump li traga les castanyes del foc; el president narcisista dels EUA està adoptant una sèrie de mesures controvertides que molts congressistes republicans no s'atrevien a liderar (comiat de funcionaris, atac a la sanitat, l'educació i els serveis socials, lleis contra la immigració, mur de separació amb Mèxic, retirada de tractats comercials, greuges a països aliats, represa de l'explotació del carbó...). Això sí, donen el seu suport si les lidera altre. Però alguns empresaris —els del petroli, per exemple— ja estan penedits. És possible que, atès el caos desencadenat, alguns trumpistes caiguen del cavall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada