Dos caps de setmana seguits dedicats a la llengua. El passat dia 10 se celebrà al saló d'actes de l'antic Hospital Reial la Primera Trobada d'Escriptors i Escriptores de la Costera. I quan vostès llegisquen aquestes línies s'estaran desenvolupant a l'Albereda de Xàtiva les activitats de la Trobada d'Escoles en Valencià. L'aplec del dia 10 fou molt obert; hi podia participar qualsevol persona que es considerés escriptor o escriptora en valencià o castellà. (Alguns dels inscrits es comuniquen habitualment en la llengua de Cervantes.) Tanmateix, la presència del valencià era aclaparant, cosa normal si hom considera que la nostra comarca està habitada majoritàriament per valencianoparlants. L'entitat organitzadora aprofità l'ocasió per a presentar la reedició del Passejant per la Costera de Toni Cucarella, una guia literària que invita a conèixer el patrimoni (monumental, artístic, natural, gastronòmic...) de les poblacions de l'Horta de Xàtiva, la Costera de Ranes i la Vall de Montesa. Els plats forts de la trobada foren els diàlegs literaris dedicats a la poesia i la narrativa, que van coordinar Lorena Cayuela i Xavier Aliaga, poeta i narrador.
Lorena dialogà amb Imma López, nascuda a Llanera. Escriu narrativa i, sobretot, poesia. Quasi tots els seus llibres han estat premiats (Solsticis amb el Teodor Llorente, Veu amb l'Ibn Hazm i Atles temporal amb el Maria Mercè Marçal). El diàleg versà sobre perifèries. Imma en constatà l'existència de quatre: literària, lingüística, geogràfica i de gènere. La poesia és un gènere literari perifèric. El valencià és perifèric respecte del castellà. La Costera està a la perifèria de València. El panorama valencià és perifèric respecte del barceloní. La literatura escrita per dones també és perifèrica. Imma ho resumí així: «Si ets dona, de la Costera, escrius en valencià i et dediques a la poesia, estàs a la perifèria de la perifèria de la perifèria.» Es reflexionà sobre la dificultat de publicar. Convé recordar que el mercat editorial està molt saturat. Es publiquen 90.000 novetats a l'any. El 2% supera la xifra de 50.000 exemplars venuts i el 6'7%, la de 10.000 —encara que l'èxit no garantisca quasi mai el valor literari. Globalment, la venda mitjana d'un llibre és de 300 exemplars. La seua vida mitjana és de nou mesos. Al cap d'un any, desapareix de les llibreries.
Parlem de tots els textos, escrits en castellà o en altra llengua estatal. El llibre dura el que dura la seua promoció, que és ben complicada per als escrits en la nostra llengua. (À Punt, posem per cas, no té un programa equivalent al Página 2 de TVE.) Lorena, fent-se ressò d'una idea del poeta xativí Elies Barberà, afirmà que escriure poesia és un acte de resistència. Però també es parlà de narrativa, durant la trobada. Xavier Aliaga, guanyador del Premi Andròmina (apartat de narrativa dels Octubre) i del Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en la categoria de narrativa, per les novel·les Els neons de Sodoma i Les quatre vides de l'oncle Antoine, dialogà amb altre magnífic escriptor, Paco Cerdà, nascut al Genovés, autor de Los últimos. Voces de la Laponia española, El peón, 14 de abril i Presentes, obres narratives de no ficció. Cerdà matisà les paraules d'Imma sobre les perifèries en recordar que ell havia publicat Los últimos i El peón en una xicoteta editorial, Pepitas de calabaza, domiciliada a Logronyo, molt lluny de Madrid.
Aliaga explicà com és de difícil arribar al mercat de Catalunya des del País Valencià; el model lingüístic ha esdevingut una barrera. «¡Que maca, malgrat estar escrita en valencià!», amollava en X una lectora catalana, referint-se a una obra de Xavier. En realitat, la perifèria lingüística i literària està generada per polítics. Els participants a la trobada coincidiren a dir que cal ambició per a obrir-se camí en el món de la creació literària. També cal determinació per a impedir que el valencià siga bandejat del sistema educatiu. No és sobrer recordar-ho el dia en què se celebra la trenta-tresena Trobada d'Escoles en Valencià de la Costera. Els polítics aposentats al Consell de la Generalitat, que volen anihilar la llengua, dissenyaren una consulta escolar amb més forats que un formatge suís. Calculaven que el castellà seria elegit com a llengua base educativa per majoria aclaparant. ¡Coartada perfecta per al pla de marginar el valencià! Els isqué el tret per la culata. L'opció pel valencià obtingué un suport del 77% a la Costera. ¡Ambició i determinació!
(publicat a Levante-EMV, el 17/05/2025)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada