Sumes i restes

A l'hora de comprovar quina opció eclesial, tradicionalista o progressista, resta menys i suma més, cal considerar diversos aspectes. En destaquen dos sobretot, el nombre de catòlics i els ingressos per donacions. Un nombre elevat de fidels pot no garantir molts ingressos. Avui hi ha més de 1.400 milions de catòlics al món. Darrerament, l'Església ha crescut sobretot en Àfrica i Àsia. La República Democràtica del Congo i Filipines són els països on es preveu el major creixement del nombre de catòlics fins a l'any 2050. (A Filipines ja n'hi ha uns 84 milions, el 81% de la població.) Criden l'atenció els percentatges per continents. Només un 32% dels europeus és catòlic. En canvi, ho és vora el 60% dels americans. (A Canadà i EUA, el 39 i el 26% respectivament.) Els percentatges es disparen en Hispanoamèrica. Brasil i Mèxic són els països del món amb més fidels catòlics, 90 i 130 milions respectivament (el 78% i el 65% de les seues poblacions). Està clar que l'església europea perd hegemonia.

El catolicisme creix en països pobres. Però resulta molt difícil saber de ciència certa si hi predomina el tradicionalisme o el progressisme. En Hispanoamèrica hi havia progressistes (com l'arquebisbe Hélder Câmara i el bisbe Pere Casaldàliga, o els adeptes a la teologia de l'alliberament), però deuen ser minoritaris a hores d'ara. Les posicions de Prevost quan era bisbe al Perú donen pistes. S'oposà a la legalització de l'avortament, l'eutanàsia i els drets LGBT. Mostrà reserves sobre la «simpatia per creences i pràctiques que contradiuen l'evangeli». Estava a favor d'acollir homosexuals amb caritat, però rebutjava la "ideologia de gènere". «Si Déu creà dos sexes serà per alguna cosa.» En 2023, el Dicasteri per a la Doctrina de la Fe publicà amb la firma del papa Francesc la declaració Fiducia Supplicans (Confiança Suplicant) subtitulada Sobre el sentit pastoral de les benediccions, que permetia als sacerdots beneir parelles en situació irregular (com els matrimonis de divorciats o les unions de fet) i parelles d'homosexuals.

Prevost, ja cardenal, ni donà suport ple a la declaració doctrinal, ni la rebutjà totalment. Afirmà que cada conferència episcopal «interpretarà el text i l'aplicarà segons el context local, atenent les peculiaritats culturals», és a dir, que cadascú ja faria la seua. Hi hagué controvèrsia i crítiques, sobretot per part dels conservadors. Algunes conferències episcopals (de Benín, Congo, Hongria, Malawi, Togo, Namíbia, Zàmbia) vetaren les benediccions a homosexuals o demanaren als clergues que no en donaren. A Polònia es va suggerir que foren beneïdes només «persones individuals que visquen en total abstinència». El cardenal ultraconservador Robert Sarah, ex prefecte de la Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, titllà Fiducia d'«heretgia contrària a la fe i la tradició i que soscava l'Església greument». (El papa Francesc havia demanat als buròcrates vaticans evitar «posicions ideològiques rígides».) Jesús Sanz, bisbe d'Oviedo, i José Ignacio Munilla, d'Alacant, la van criticar. Alguns sacerdots (un valencià entre ells) iniciaren una campanya de recollida de firmes en contra de Fiducia.

 

Vinyeta de Ferreres

S'hi van adherir molts laics, com el seglar de Xàtiva Luis Javier Monera Ballester, del Camí Neocatecumenal (dels kikos, secta ultraconservadora). Una Església carca aüixarà ovelles progres, però atraurà carques. Una Església avançada provocarà l'efecte invers. Sumes i restes. Buscar la quadratura del cercle. «Si el successor de Francesc és liberal, existeix el risc de fractura entre la Santa Seu i el catolicisme estatunidenc», deia Massimo Faggioli, professor d'Història de l'Església en una universitat nord-americana. Altre professor, Stephen White, veu la possibilitat d'un "cisma líquid" sense trencament formal, una separació gradual del catolicisme dels EUA, que esdevindria una mena d'església nacional anglicana que ignoraria a Roma. Això seria nefast per a les arques buides del Vaticà; dels països pobres no arriben grans donacions. ¡Ha! Prevost no tindrà problemes per a sumar i restar; és matemàtic. Demanar acollida als immigrants i negar l'accés de dones al diaconat, perquè «no necessàriament resol un problema i en pot generar de nous». ¡Avant la calculadora! ¿Què en pensaran el clergat i els seglars xativins?

(publicat a Levante-EMV, el 31/05/2025)