Brasil (I)

En 1989, vaig travessar per primera vegada l’Atlàntic. Vaig viatjar a Brasil. Tenia 37 anys. Un dia d’agost d'aquell any, després de dotze hores de vol, vaig aterrar a Rio de Janeiro. La destinació tenia per a mi un al·licient extraordinari; sempre he estat un enamorat de les músiques brasileres. Com que el país del samba és notícia des de fa mesos —pel mundial de futbol i per les protestes contra la pobresa i la injustícia—, m’han vingut a la memòria els dies que hi vaig sojornar. He recuperat les antigues fotografies, preses amb una càmera Minolta analògica. He hagut d’escanejar els negatius i les diapositives. Brasil em semblà un país meravellós, ple de contrasts. Malgrat la pobresa generalitzada, l'alegria i el bon humor de molts brasilers són proverbials. Durant les pròximes setmanes, es parlarà molt de la humiliació esportiva infligida per Alemanya. Jo preferisc recordar les meues vivències al país tropical.