tag:blogger.com,1999:blog-4712486593081342309.post8774364635332552118..comments2024-03-27T09:34:19.189+01:00Comments on xàtiva; punts de vista: Ciril d’AlexandriaXimohttp://www.blogger.com/profile/10847600622050447093noreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-4712486593081342309.post-54608057569294915942009-10-31T17:41:55.910+01:002009-10-31T17:41:55.910+01:00Alguns juguen sempre amb les cartes marcades. Ací ...Alguns juguen sempre amb les cartes marcades. Ací tenim un personatge dominador i violent, responsable (directe o indirecte) de la destitució d’un sant —Joan Crisòstom— i d’un cisma de l’Església. Un jugador d’avantatge que inicia les sessions d’un concili sense que hi haja quòrum, per assegurar-se la majoria necessària amb què tirar endavant les seues tesis. Un agressor que escomet els jueus i els membre d'altres comunitats cristianes, que té una milícia privada al seu servei, que revolta les masses... Un individu que suborna i, amb tota probabilitat, atia —o empara— la comissió d’un crim horrible, permetent, en obstruir el seu esclariment, que quede impune... Si un no cristià hagués fet coses com aquestes, figuraria al quadre d’honor de la infàmia universal. A Ciril, l’Església el féu sant. Si s’interrogués sobre aquesta contradicció, la resposta seria clara: el patriarca fou instrument de la Divina Providència, l’Esperit Sant guià les passes de tots els actors de la història o, dit en altres paraules, Déu escriví amb renglons torts. Quelcom semblant a “la fi justifica els mitjans”. I clar, així els “bons” sempre tenen raó i els “dolents” sempre estem equivocats.Aquil·les Sisterneshttps://www.blogger.com/profile/14237417590171070151noreply@blogger.com