dilluns, 31 de desembre de 2007

Nit de cap d’any entre amics

--

Rocabuix recolza el mentó, amb gest malenconiós, sobre els artells dels dits entrellaçats. Eiximona trasteja per casa. La nit de cap d'any se'ls presenta poc falaguera: no sortiran a sopar, ni celebraran les dotze campanades engolint els tradicionals grans de raïm, ni fruiran d'una festa com cal, amb ball, rialles, bullícia i calces roges. "Pensar que tot això és imprescindible no va enlloc; la necessitat insatisfeta genera molta frustració", filosofa Radaurí. "La genera remar contra corrent", contradiu Rocabuix. "Pensa que aquesta nit és una de tantes i aviat desapareixerà el tedi", insisteix l'amic. "No passa res —intervé Eiximona—. Soparem plegats i rebrem plegats el nou any". Transcorren uns instants de silenci. "No necessite que ningú m'aguante l'espelma", botzina Rocabuix amb cara de pomes agres. Radaurí fa mitja volta, agafa l'abric i surt al carrer.

dilluns, 17 de desembre de 2007

La magnanimitat socialista

Les inclinacions viscerals de la dreta són irrellevants a l'hora d'explicar l'afer TV3. No crec que hi haja molts votants del PP entre els espectadors valencians de la televisió catalana. És més lògic pensar en votants d'esquerra o de centre esquerra, en nacionalistes, en persones preocupades per la normalització lingüística del País, en gent, en suma, amb unes inclinacions ideològiques que no caracteritzen precisament el votant de dretes. En aquest sentit, TV3 no posa en perill les expectatives electorals del Partit Popular. Les emissions dels canals catalans solen ser, en canvi, un destorb evident per als socialistes valencians, sobretot quan el PSPV ha tingut responsabilitats de govern. Des de l'òptica socialista, una televisió controlada pel govern català afavoreix la fugida de vots cap a opcions que en aquests moments són minoritàries: ERPV, Iniciativa del Poble Valencià i, sobretot, el Bloc Nacionalista. També pot enutjar els seus votants més espanyolistes. TV3 esdevé, per tant, un maldecap. Al PSPV li vindria molt bé que els canals catalans desaparegueren del mapa audiovisual valencià.

La campanya del PP contra TV3 obeeix a raons distintes. Catalunya i els catalanistes són, com aquests dies han posat de relleu nombrosos comentaristes polítics, els "jueus" particulars de l'extrema dreta valenciana; quan venen eleccions, li són de molta utilitat. Així s'explica que el PP necessite la presència d'ACPV i de TV3. Si no existiren ni l'una ni l'altra, les hauria d'inventar (o buscar-les un substitut, que molt bé podria ser el PSPV, extremadament pusil·lànime amb tot allò que afecta la identitat dels valencians). Que les bases socials del PP tendeixen a l'exaltació patriotera i a l'anticatalanisme furibund està fora de tot dubte. També ho està, però, que els seus dirigents són freds i calculadors, altrament no serien bons polítics (Niccolò Machiavelli dixit). La campanya dels populars contra TV3 està, per tant, perfectament planificada, sense deixar res a l'atzar.

El tancament dels repetidors d'Acció Cultural del País Valencià forma part d'una estratègia dissenyada, amb mà de mestre, per a seguir agitant indefinidament l'espantall del catalanisme. No seria estrany, doncs, que els habitants d'Elx tornaren a veure, a partir del pròxim 10 de març, la televisió catalana. Només en veuran, però, un canal (ara en veien quatre). I a canvi d'aquesta "concessió graciosa", el govern valencià exigirà que TV3 suprimisca dels seus butlletins meteorològics el mapa dels Països Catalans i que en referir-se al País Valencià utilitze l'expressió "Comunitat Valenciana". I que rode la roda! Ara bé, és incomprensible que, damunt, se li regalen al senyor Camps onze canals nous de televisió que podrà repartir entre els seus "amics", canals que lògicament emetran en castellà. ¿No era ja prou regal conservar a la cambra dels mals endreços una TV3 emmanillada llesta per a ser utilitzada com a espantaocells quan més convinga, quan es tornen a convocar eleccions per exemple? Oi que són magnànims els socialistes?

dissabte, 15 de desembre de 2007

TV3 fa nosa al PSOE?

Sí, TV3 fa nosa al PSOE i a les seues franquícies catalana i valenciana, PSC i PSPV respectivament. Repassem, si no, la història. Fins a 1989, TV3 havia estat el tercer canal valencià gràcies a esforços estrictament privats: el seu senyal era difós per la xarxa d'estacions reemissores instal·lada per Acció Cultural del País Valencià i les persones que volien rebre'l havien de modificar les antenes col·locades a les seues llars. A poc a poc, aquell senyal anà escampant-se pel País. I clar, Joan Lerma, llavors president de la Generalitat Valenciana, no podia tolerar que un canal català, la televisió d'una comunitat governada pels nacionalistes "exacerbats" de CIU, envaís el nostre territori.

Ben aviat, el govern de Felipe González autoritzà la creació d'una televisió valenciana, assignant-li les freqüències que ocupava TV3. Quan, el 1989, Canal 9 inicià les seues emissions, esclatà el conflicte. La Generalitat Valenciana, amb el suport del ministre Barrionuevo, aconseguí una orde judicial per a tancar els reemissors d'ACPV. Aquella orde, executada per la Guàrdia Civil, permeté que Canal 9 comencés a emetre, en vespres electorals, amb un 95 % de cobertura, utilitzant una infrastructura que havien pagat de la seua butxaca nombrosos ciutadans privats. El súmmum de la cara dura!

Afortunadament, el conflicte acabà solucionant-se i la televisió de Catalunya es pogué veure, al sud de la Sénia, durant vint anys. La tranquil·litat s'acabà, però, quan Montilla, durant la seua etapa de ministre, llevà a Acció Cultural les darreres freqüències analògiques que ocupava el senyal de TV3, per tal d'adjudicar-les a La Sexta, un nou canal generalista d'àmbit estatal (els socialistes seguien anteposant llurs interessos electorals a la conveniència de dotar la nostra llengua d'un espai de comunicació propi). Mentrestant, els correligionaris valencians sense badar boca!

Perquè als socialistes mai no els ha interessat d'assegurar la recepció de TV3 a casa nostra. Quan el govern valencià, en mans del PP, anuncià la seua intenció de tancar les emissions de la cadena catalana, l'actual ministre del ram, el socialista Joan Clos, premià la Generalitat Valenciana amb dos multiplex, en comptes de reclamar-li la titularitat dels canals TDT que volia precintar (que, en no estar cedits a cap comunitat autònoma, continuen sent estatals). L'executiu valencià s'ha trobat, doncs, amb un "regal" plogut del cel: vuit canals nous, set dels quals s'adjudicaran als amics i podran emetre en castellà.

En definitiva, les declaracions recents del senyor Joan Ferran, portaveu adjunt del PSC al Parlament de Catalunya, membre de l'Executiva Nacional del PSC i primer secretari del PSC de Barcelona, són ben aclaridores: "Es necesario arrancar la costra nacionalista de TV3 y Catalunya Ràdio para conseguir unas emisoras de la Generalitat neutrales y sin sesgo partidista; ahora mismo, estos medios son despiadados con el gobierno catalán". Efectivament, TV3 fa nosa als socialistes.

dimarts, 11 de desembre de 2007

Rock de la Plaza Mayor

La setmana passada, les autoritats municipals es dedicaren a cantar alegrement. Van actuar en un hangar. “Vamos a tocar un rock & roll a la plaza del pueblo / Vamos a tocar un rock & roll a la Plaza Mayor”, corejaven. Quin comboi! L’escenografia esqueia més a l’estil de Village People que al del grup Tequila: parets sense acabar, manobres i electricistes per ací, canonades i ferralla per allà, totxos i cables elèctrics pertot... “La gente alucinada espera que comience el show”, cridaven cofois els edils. Però als botiguers de tota la vida no els va agradar gens una diversió que, segons diuen, llastrarà enormement les seues expectatives comercials.

Tenen raó. A partir d’ara, només els pols més sòlids del nucli urbà (el barri nord-oest, la primera eixampla i l’Albereda de Jaume I) podran rivalitzar amb el sarau que s’ha muntat a les vores del Cànyoles, amb la condició que els negocis establerts en aqueixos pols aposten per la innovació i s’adapten a les noves circumstàncies, cosa que hauran de fer molt de pressa i sense l’ajuda que se’ls havia promès. “Voy viviendo ya de tus mentiras / sé que tu cariño no es sincero / sé que mientes al besar / y mientes al decir te quiero”, deia la lletra del bolero. La regidora del ram s’ha desentès, però, dels boleros; ella prefereix el heavy metal. “Espavileu”, ha dit als ploraners, que, com és lògic, s’ho han pres molt malament. Als pobres, el Rock de la Plaza Mayor, amb la tramoia que l’envolta, com més va menys els agrada.

A mi no m’agrada que l’espectacle margine la llengua majoritària dels clients que vol atraure, els habitants de la Costera. Tampoc no em satisfà el “muntatge escènic”. No m’agradava la pretensió inicial, ben coenta, de bastir un conjunt de cases típiques (“Típiques d’on?”, caldria preguntar-se) destinat a albergar la nova oferta de consum i d’oci. Per això, quan s’abandonà aquella pensada, vaig respirar alleugerit (d’haver-se materialitzat, haguérem tingut altra ració de falses cases de poble en una zona allunyada de la ciutat). Em va semblar molt bona idea que els responsables del projecte es decantaren finalment per una construcció moderna.

Quina construcció moderna han bastit, però? Una icona? Doncs no! Els promotors de la “cosa” han renunciat a bastir un edifici de caràcter representatiu (com fan altres ciutats europees en casos semblants). Han ignorat que la presència de bona arquitectura moderna hauria de ser norma a les noves construccions, tant si van destinades a usos residencials com si, sobretot, han d’albergar serveis públics. Ningú no els demanava una icona com el Sony Center de Helmut Jahn, l’edifici més emblemàtic de la nova Potsdamer Platz berlinesa, però cabia esperar una construcció més imaginativa, més contemporània, no pas aquest nyap mig figa mig raïm inaugurat (el negoci és el negoci) de forma prematura.

Perquè el “monstre” (com ja l’han batejat alguns) encara no està acabat: no compta amb l’alta del subministrament elèctric, ni té acabats d’instal·lar els sistemes de seguretat, ni ha obtingut la llicència d’obertura i d’inici d’activitats... Tampoc ha solucionat els problemes d’accés a les seues instal·lacions (durant el darrer cap de setmana, els embussos a les dues rodones d’entrada a la ciutat per la N-340 eren espaterrants). Què importa tot això! “Un poco más de rollo nena no vendría mal / Vamos a tocar un rock & roll y nadie nos va a parar”, corejaven a ritme de màquina enregistradora, el dia de l’estrena, els amos del quiosquet. No volien que la realitat desbaratés la bonica notícia de l’únic alcalde rocker del planeta inaugurant una nova meravella.

Ara s’haurà de veure l’impacte que aquesta “meravella de les meravelles” tindrà sobre la ciutat. De moment, es poden embastar algunes hipòtesis: degradarà el centre històric (que, a poc a poc, ha anat quedant-se sense teatre, sense sales de cinema, sense alguns establiments tradicionals), agreujarà els problemes de mobilitat i augmentarà la marginació de determinades zones. Els cinèfils, per exemple, notaran molt el canvi; s’ha acabat allò de sortir de casa a peu, camejar per l’Albereda i aturar-se al Capri o a Las Delicias, a prendre un cafè (tot un ritual) abans d’entrar al cinema. Ara caldrà prendre el cotxe i... au, a Plaza Mayor, a rebre colzades de la xicalla.

(publicat a Levante-EMV)

dijous, 6 de desembre de 2007

Nadal a l’escorxador

--

"Sembla que van a suprimir l'escorxador municipal", diu Eiximona. "Tu què sabràs!", remoreja Rocabuix sense alçar el cap del diari. "M'ho ha dit Somina. Pel que es veu, el matador està massa a prop de la nova tramoia comercial acabada d'instal·lar a les vores del riu. Si bufa tramuntana i estan sacrificant porquets, els gemecs dels bacons i la fetor a mort envaeixen tots els racons de la superfície comercial. I clar, els amos del sarau diuen que això és molt dolent per al negoci, sobretot ara que ve Nadal, una època de grans inversions en lluminàries, flocs de neu artificial i boletes multicolors". Rocabuix roman cavil·lós: "Ves per on! Ara, els bacons trobaran encisador el Nadal".